Tal dia com avui de l’any 1697, fa 322 anys, el Dietari de la Generalitat consignava que Miquel Joan Bosch i Joseph Emmanuel de Terrer, “abilitadors” del Braç nobiliari (un dels tres estaments que formaven els òrgans de govern de Catalunya), havien valorat dos candidats a cobrir la baixa per defunció del diputat Joseph Bru i que havien decidit la seva candidatura “respecte de sas indisposicions”. Segons el Dietari, aquella inspecció va ser portada a terme pels “doctors en medecina” Agustí Fatjó i Joseph Farnés, que van dictaminar que el candidat Gabriel d’Olzina i Vilanova, malgrat les seves dificultats per caminar, era “hàbil” per a exercir com a diputat, i en canvi, el candidat Jaume Francolí i de Toralla, no ho era perquè els seus problemes de visió li impedien llegir.

En la consignació del Dietari es diu que “dit senyor podia escríurer, havem vist firmava son nom clar y distinctament, y, passant a averiguar si podia llegir o no, havem experimentat que dit senyor ha llegit ab dificultat algunas deu o dotse paraulas y que de estas ne ha errades dos ho tres, y assò ab la diligència de las olleras y posant-se un tefetà negra devant los ulls, dita dificultat en lo vèurer és més que en lo primer grau, y és confirmat lo segon grau de dita dificultat en la vista, y en un ull és en tercer grau, emperò no en lo altre, que està més apte per a vèurer, y en ell no se experimenta haver-i tan embaràs. Axí que, segons nostre experiència, diem y afirmam estar dit senyor no totalment però sí gravament empedit de la vista”.

En canvi, l’altre candidat que van visitar els metges ―que tenia problemes de mobilitat― va ser considerat hàbil. En aquell cas es diu que “don Gabriel de Olsina, al qual havem visitat per orde de vostra senyoria, està int[...] y sà de enteniment y total capacitat per a poder firmar y juntament caminar ab una muleta”. Aquelles revisions prèvies a la formalització de la candidatura es portaven a terme de forma sistemàtica. Però aquell cas estava contaminat per les lluites polítiques que dividien el braç nobiliari entre partidaris d’entronitzar un Borbó amb els de donar continuïtat a la casa d’Habsburg. En una posterior insaculació (elecció) l’austriacista Jaume Francolí seria candidat i membre de l’estament nobiliari, fins poc després de la coronació del primer Borbó hispànic (1701).