Tal dia com avui de l’any 1939, fa 81 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya, la Guàrdia Civil detenia Juan Rivas Valle, acusat de dirigir un escamot del sindicat anarquista FAI que, a l’esclat de la Guerra Civil (1936-1939), havia segrestat el cardenal-arquebisbe de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer. Aquell escamot s’havia desplaçat des de l’Hospitalet de Llobregat al monestir de Poblet (on estava refugiat Vidal i Barraquer), amb el propòsit de detenir-lo i assassinar-lo. En aquella maniobra delictiva també van segrestar el vicari general Salvador Rial i el bisbe auxiliar Manuel Borràs.

Aquest segrest s’havia produït en el context del cop d’estat perpetrat pel Comitè de Milícies Antifeixistes contra el govern de la Generalitat (20 de juliol de 1936) que s’havia traduït en la suplantació de les forces d’ordre públic (Mossos d’Esquadra, Guàrdies d’Assalt, Guàrdia Civil) per les anomenades Patrulles de Control, formades —en moltes ocasions— per elements revolucionaris incontrolats i per lladres i saquejadors. No obstant això, la mateixa informació que publica la detenció de Rivas Valle (La Vanguardia Española, 06/06/1939), i a diferència de l’extensa relació de detencions que es detallen en aquella nota de premsa, no es fa constar la filiació política o sindical del segrestador.

Vidal i Barraquer va salvar la vida gràcies a la ràpida intervenció del president Companys i del conseller Gassol, que —avisats pel metge local Joaquim Guitert— van negociar el seu rescat, i el van embarcar en direcció a Itàlia. Mai s’ha conegut el contingut d’aquella negociació (amb els líders de la CNT-FAI), però els detalls que es coneixen apunten, clarament, cap als vasos comunicants entre la FAI i la Falange (amb l’oposició de la CNT, el soci sindical de la FAI), que tenien l’objectiu de crear un estat de terror que havia de generar una desafecció social cap a les institucions de govern catalanes.