Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, a Barcelona, en el context de les setmanes immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i la conclusió de la Guerra Civil espanyola, una brigada de la policia del nou règim —anomenada el “rondín antimarxista”— detenia l’artista María Aliaga Lozano, acusada de ser la inductora de l’assassinat del matador de bous Victoriano Roger, conegut amb el sobrenom de Valencia II. Roger havia estat assassinat a Madrid per milicians comunistes, pocs mesos després de l’esclat del conflicte civil (18/12/1936).

Valencia II, en el moment del seu assassinat, era un dels matadors més famosos i més ben posicionats econòmicament del panorama taurí espanyol. Era especialment conegut per una corrida celebrada a Sevilla l’any 1924 que, segons els aficionats de l’època, havia estat un memorable “duelo de quites de desplantes” amb un altre famós torero anomenat Maera. També, segons els aficionats de l’època, aquella cursa de bous va ser anomenada “la corrida de los cojones”, per una pretesa espectacularitat que no era més que una delirant carnisseria per dirimir la jerarquia d’aquells toreros.

Segons la premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 02/06/1939), María Aliaga (que es diu que en el moment de l’assassinat era la parella del torero), en connivència amb un comissari polític comunista, hauria tramat la detenció i assassinat de Valencia II amb el propòsit de robar-li les joies. Segons la mateixa premsa, Aliaga hauria aprofitat l’escenari de persecució contra les persones d’ideologia conservadora que s’havia desfermat a la rereguarda republicana, per fer pública la ideologia falangista del torero i provocar la seva detenció.

Però aquest extrem es contradiu amb altres informacions que afirmen que quan Valencia II torejava feia la salutació feixista des del centre de la plaça de bous. I tot apunta que, sempre en el cas que l’acusació fos certa, Aliaga hauria desvelat on s’ocultava el torero. En qualsevol dels casos, no hi ha cap informació posterior que apunti a l’aparició del botí que, presumptament, la “tonadillera” hauria robat al torero, ni què va passar amb l’artista. I, encara menys, de la identitat i del parador del suposat comissari polític comunista que hauria estat el tercer vèrtex d’aquell misteriós triangle.