Tal dia com avui de l'any 1282, fa 735 anys, la infanteria de marina del comte-rei Pere II de Barcelona i III d'Aragó desembarcava a Trapani (a l'extrem occidental de Sicília) al crit de “Desperta Ferro!” i provocava la fugida dels exèrcits francesos que ocupaven l'illa. Carles d'Anjou, sobirà de Nàpols, governava Sicília després d'haver deposat amb les armes el rei legítim, Manfred, el sogre de Pere. Les oligarquies sicilianes —fidels a la dinastia deposada malgrat la repressió angevina—; havien negociat amb el comte-rei Pere oferint-li la corona que legítimament corresponia a la seva esposa Constança com a hereva del rei Manfred Hohenstaufen.

Però aquelles guerres que enfrontaven catalans i francesos pel domini de la meitat meridional de la bota italiana, en realitat estaven emmarcades en un conflicte d'abast superior que enfrontava les principals potències europees de l'època. Per una banda hi havia el bàndol de l'emperador alemany, format per un conglomerat de principats independents alemanys i per les repúbliques urbanes del nord de la península italiana. I per l'altra banda hi havia el Pontificat i el regne de França. Els comtats independents catalans que dos segles abans havien estat aliats del pontífex havien basculat cap al bàndol imperial a mesura que es feia més estreta l'aliança entre Roma i París.

Desperta Ferro. Pere el gran desembarca a Sicilia. Mapa expansió marítima catalano aragonesa. Font Wikimedia Commons

Mapa expansió marítima / Wikimedia Commons

El desembarcament de Trapani marcaria l'inici de la conquesta de Sicília, Malta i Gerba; i poc després de Nàpols i Sardenya. Aquestes empreses militars aturarien l'expansió marítima francesa i els bandejaria de la bota italiana i de la mar Tirrena; tallant-los-hi la ruta per accedir a la Mediterrània oriental. Poc després del desembarcament, Pere el Gran era coronat rei a Palerm, i es convertia en el primer d'una llarga nòmina de reis sicilians de la dinastia Berenguer-Hohenstaufen vinculats políticament a la cancelleria de Barcelona. Durant més de dos segles el rei de Sicília va ser o bé el mateix comte-rei catalano-aragonès, o bé un membre de la dinastia reial catalano-aragonesa.