Tal dia com avui de l’any 1939, fa 82 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), Ramón Serrano Suñer, ministre de Governació del nou règim, i conegut popularment com “el Cuñadísimo” per la seva relació familiar amb el dictador Franco, iniciava la seva primera visita oficial a Barcelona després de l'ocupació franquista de Catalunya. En aquella visita va arribar acompanyat de la seva esposa, Ramona Zita Polo, germana de l’esposa del dictador, Carmen Polo, coneguda popularment com “la Collares”. La premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició del 16/06/1939) titulava en portada: “Serrano Súñer, caballero del ideal que redime España, estudia los problemas de trabajo y de economía de las provincias catalanas”.

Serrano Suñer, en aquell moment el civil més poderós del règim franquista, tenia una curiosa relació amb Catalunya. Serrano Suñer havia nascut a Cartagena i s’havia educat a Madrid, però segons els seus biògrafs, havia passat tots els estius de la seva infantesa i adolescència a casa dels seus avis materns, a Gandesa (Terra Alta), fet que li havia permès tenir una bona competència lingüística del català. En aquest sentit, destaquen que en un Consell de Ministres celebrat poc després de la conclusió de la Guerra Civil, va proposar restaurar l'oficialitat de la llengua catalana a Catalunya, amb l’objectiu de guanyar la societat catalana a la causa franquista. Els biògrafs que ho relaten afirmen que en aquell moment es va produir un tens silenci, i que, a la vista de les reaccions, mai més se’n va tornar a parlar.

També, els seus biògrafs destaquen que va tenir una relació molt fluida amb els dirigents del règim nazi alemany. Fins i tot, destaquen que era el preferit de Hitler per governar Espanya. Va ser el que va preparar la cimera d’Hendaia (23/10/1940) entre Hitler i Franco; i el promotor de la visita de Himmler a Catalunya (23/10/1940). En aquest punt destaquen que, entre els sectors més anticatalanistes i reaccionaris de la societat catalana, la figura de Serrano Suñer despertava molta més admiració que la de Franco. I que aquesta simpatia havia estat fomentada per l’aparell nazi alemany a Barcelona. Va ser precisament quan els serveis d’intel·ligència britànics van filtrar —a propòsit— el pla secret de Hitler —consistent a substituir Franco per Serrano Suñer— que es va iniciar la seva caiguda política.