Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el marc de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Gaceta Oficial de la República Española (que s’editava a València des de novembre de 1936) feia pública l’ordre d’incorporació a l’exèrcit de tots els nois catalans i valencians (pràcticament els únics territoris que estaven sota el control republicà) que durant l’any 1938 havien complert els divuit anys, o que els havien de complir durant el primer trimestre de 1939.
Malgrat que a la nota es podia interpretar que el govern de la República no reclutava menors de divuit anys, es donava la circumstància que les lleves de 1920 i de 1921 ja havien estat incorporades i mobilitzades l’any anterior (1938). La darrera lleva del Biberó estaria formada per nois nascuts entre gener i març de 1922 que, en el moment que van ser mobilitzats ―com havia passat també en la lleva dels nascuts el 1921― només tenien disset anys.
En la nota publicada se’ls exigia que es presentessin al CRIM (Centro de Reclutamiento, Instrucción y Movilización) de l’Exèrcit Popular de la República situat a la seva zona territorial i també demanava que “cada movilizado deberá hacer su presentación llevando manta, calzado y cubierto; todo en buen estado”. Poc després eren enviats al front de guerra, que en aquells dies estava situat a les comarques occidentals del país: la Noguera, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat.
Finalment, els supervivents d’aquella darrera lleva del Biberó acabarien formant part de les columnes civils i militars republicanes que, entre febrer i març de 1939, varen travessar la frontera francesa. Serien internats als camps de refugiats d’Argelers i de Sant Cebrià (Rosselló-Catalunya Nord) i d’Agde (Llenguadoc). En canvi, els que van ser fets presoners per l’exèrcit rebel van ser reclosos en batallons de treballs forçats i després obligats a complir el servei militar amb el nou règim franquista.