Tal dia com avui de l’any 2004, fa 15 anys, Marta Cid ―consellera de Cultura de la Generalitat― i Marco Tedde ―alcalde de l’Alguer― signaven un acord entre les dues administracions representades, amb l’objectiu de promoure l’ús del català en l’àmbit educatiu. Aquell acord es traduïa en el naixement de La Costura, la primera línia moderna d’ensenyament en català de la història de l’Alguer. La Costura va ser ubicada a l’escola privada d’ensenyament primari San Giovanni Bosco, al raval del Carme.
L’Alguer és una ciutat catalanoparlant des que, durant la conquesta catalana de Sardenya (segle XIV), va ser repoblada íntegrament per catalans, valencians i mallorquins (1354). L’any 1713, Felip V ―el primer Borbó hispànic― va lliurar el domini de l’illa de Sardenya a Carles d’Habsburg, a canvi que l’arxiduc austríac abandonés el conflicte successori hispànic (1701-1715). I el 1718, en virtut del Tractat de Londres, els austríacs van transferir el seu domini al ducat independent de Savoia.
Tot i això, durant mig segle llarg, el català continuaria sent la llengua de la societat, de la cultura i de l’administració. No seria fins al 1760 que Carles Manuel III, duc independent de Savoia, promulgaria que: “L’alguerès serà estudiat amb importància secundària, i els que descuiden l’italià seran menys educats i menys expectants (...) Tindran, per tant, els catecismes, els sagrats discursos, els llibres dedicats, les exhortacions, en definitiva, tota la direcció espiritual (...) en llengua italiana”.
Posteriorment, ben entrat el segle XX, durant el govern feixista de Mussolini, es dictarien lleis (1928 i 1934) que prohibien, totalment, l'ús del català a l’escola algueresa. El ministre feixista Francesco Ercole va proclamar que: “A Itàlia, es prohibeix l’ús del “dialecte” a l’escola, ni tan sols per facilitar l’aprenentatge de l’italià”. Aquella llei, a més del català de l’Alguer, afectava també el sard, el ladí, el furlà, el sicilià, el venecià, el piemontès, el grec, l’albanès, l’eslovè, el provençal, l’alemany i l’occità.