Tal dia com avui de l'any 1647, fa 370 anys, els estaments populars de la ciutat de Nàpols es rebel·laven contra la dominació hispànica. En el decurs dels dies posteriors tots els estaments socials i econòmics de la ciutat se sumarien la revolta, i es crearia un nou estatus de poder que conduiria a la proclamació de la Serenissima Repubblica di Napoli. Les causes que van impulsar la revolta napolitana i els esdeveniments que es van produir a continuació eren una rèplica quasi exacta de la revolució catalana dels Segadors, que set anys abans havia conduït a la proclamació de la primera República catalana que presidiria Pau Claris.

L'any 1647 la ciutat de Nàpols era l'urbs més poblada dels dominis dels Habsburg hispànics. Amb 400.000 habitants multiplicava per quatre la població de València o de Sevilla –les grans metròpolis peninsulars–. Era també una de les cinc grans ciutats del continent, i havia estat durant el segle anterior un gran focus de cultura i de negocis. Però la pèssima gestió política i administrativa dels virreis hispànics –únicament preocupats a exprimir fiscalment el territori– havien provocat una crisi colossal que havia conduït a l'ensorrament dels gremis i de la pagesia. En les dècades següents perdria la meitat de la població i quedaria condemnada a una posició secundària. 

Esclata el Corpus de Sang napolità. Nàpols segle XVI. Font Wikiwand

 Nàpols, segle XVI

El pescador Tommaso Aniello va liderar la primera revolta que protestava contra l'especulació i la fiscalitat sobre els aliments bàsics de les classes humils. Les masses, com havia passat a Barcelona el 1640, van incendiar els palaus de les oligarquies col·laboracionistes i es van lliurar a una guerra urbana contra l'aparell polític i militar del virrei. Però Aniello, malgrat ser una persona d'extracció humil, va ser capaç de transportar les reivindicacions a les taules de negociacions. Moriria poc després per instigació del virrei hispànic, però la revolta, inicialment de caràcter social, adquiriria un caire polític anti-hispànic, com a Catalunya, que conduiria a la proclamació de la República independent de Nàpols.