Tal dia com avui de l’any 1111, fa 910 anys, a Santiago de Compostel·la, Alfonso Raimundo (o Alfonso Raimúndez) era coronat rei de Galícia. Alfonso era fill de la reina Urraca de Lleó i d’un senyor de la guerra d’origen francès anomenat Raimon de Borgonya, que havia dirigit diverses campanyes lleoneses de conquesta i repoblació a la vall mitjana del riu Duero. Però, poc després de la prematura mort del mercenari, Urraca es va casar de nou amb el rei Alfons I d’Aragó i de Pamplona ―anomenat el Bataller― amb l’objectiu d’unificar tots els regnes cristians peninsulars, excepte el comtat independent de Barcelona, governat en aquell moment per Ramon Berenguer III.

El matrimoni de la lleonesa i l’aragonès va posar en peu de guerra les oligarquies terratinents i les jerarquies eclesiàstiques gallegues, que veien en aquella unió una amenaça a la independència de Galícia (el regne gallec havia estat, fins llavors, una entitat política independent que, únicament, compartia amb el regne de Lleó la figura del sobirà). La cerimònia de Santiago va provocar una guerra amb diversos fronts i múltiples aliances que es va resoldre, salomònicament, amb la coronació del rei gallec com a nou rei de Lleó (1126). No obstant això, el rei aragonès ―padrastre del rei gallec― no va acceptar aquesta situació i va annexionar el comtat lleonès de Castella als seus dominis.

Alfonso Raimundo es va casar amb Berenguera, filla de Ramon Berenguer III (1128). El propòsit de Alfonso era destruir el seu padrastre i repartir els dominis del Bataller amb el comte independent de Barcelona. Però la inesperada mort del rei aragonès (1134) el va fer canviar de plans i va ocupar militarment la vall de l’Ebre aragonesa, Saragossa inclosa. Aquella operació va afectar negativament l’acord Lleó-Barcelona, Mentrestant, i en aquell context d’amenaça, les oligarquies aragoneses van girar la mirada cap a l’est i van iniciar la negociació de la unió dinàstica amb el comtat independent de Barcelona (1137), nomenant Ramon Berenguer IV home principal d’Aragó.

L’acord entre Alfonso Raimundo i Ramon Berenguer III (el repartiment de la península en dos estats dirigits des de Santiago i des de Barcelona) no es va portar mai a terme. Amb Alfonso Raimundo, el regne de Galícia quedaria definitivament incorporat com una entitat política diferenciada i autònoma dins el regne de Lleó, posteriorment dins de la corona castellano-lleonesa (1230) i, finalment, dins de la monarquia hispànica (1474) fins a la liquidació de l’Antic Règim (1833). Alfonso Raimundo, que havia començat la seva carrera política i militar a Santiago, l’acabaria a Lleó. I mai més seria coronat un rei d’una Galícia independent.

16 de setembre de 1782 Mor Farinelli, el ‘castrato’ de Felip V Marc Pons