Tal dia com avui de l’any 1940, fa 81 anys, Ramón Serrano-Suñer, ministre de Governació del règim franquista i conegut popularment amb el sobrenom de “el Cuñadísimo” per la seva relació familiar amb el dictador, nomenava Demetrio Carceller Segura nou cap del Movimiento a Barcelona. El Movimiento havia estat creat pel dictador Franco l’abril de 1937 (en plena Guerra Civil) per reunir en una mateixa organització totes les forces polítiques i sindicals que havien donat suport al cop d’estat de juliol de 1936 i que participaven en el conflicte civil combatent en el bàndol rebel: falangistes, monàrquics carlins, monàrquics alfonsins i sindicats catòlics.

Des de la conclusió de conflicte civil (abril, 1939), el càrrec de cap provincial del Movimiento anava aparellat al de governador civil. Però no va ser el cas de Carceller. Aquell nomenament responia a la lluita interna dins de les estructures de poder del règim, que enfrontava les diferents famílies polítiques del bàndol guanyador. En aquell context, el governador civil Wenceslao González Oliveros, que havia adquirit una sinistra fama arrancant —personalment— les plaques de la nomenclatura viària de la ciutat retolades en català, o dirigint escamots de la Guàrdia Civil que desarticulaven escoles que, clandestinament, impartien en català, no va ser substituït.

Carceller (Las Parras de Castellote, Aragó, 1894) s’havia format acadèmicament i professionalment a Catalunya i va ser nomenat per la seva estreta relació i afinitat ideològica amb el filonazi Serrano-Suñer; i per la seva proximitat amb un sector de l’empresariat català. Carceller, mentre era cap del Movimiento a Barcelona, formaria part de la delegació espanyola que, liderada per Serrano-Suñer, va viatjar a Berlín (estiu de 1940) per negociar la participació d’Espanya en la II Guerra Mundial (1939-1945). Aquesta delegació, curosament seleccionada per Serrano-Suñer, participaria en els plans de Hitler consistents a derrocar Franco i substituir-lo per Serrano-Suñer.

No obstant això, algunes investigacions (Preston, Contreras, De la Cierva) afirmen que des de la seva posició de poder va efectuar grans transaccions clandestines de contraban d’armes i d’aliments entre els Estats Units i Alemanya. S’afirma que, durant la II Guerra Mundial, va ser un element destacat d’una trama que introduïa productes nord-americans de contraban al mercat alemany. El 1942 va abandonar el seu patrocinador Serrano-Suñer que, desemmascarada la trama de Berlín, es trobava en una situació de caiguda lliure, i en compensació va ser nomenat ministre d’Economia. Va implementar polítiques que van aguditzar la pobresa de la població.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat