Tal dia com avui de l’any 1914, fa 104 anys, els 96 diputats de les cambres provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, reunits al Palau de la Generalitat —llavors de la Diputació provincial de Barcelona—, constituïen formalment i solemnement la Mancomunitat de Catalunya. En aquell acte seria elegit per votació Enric Prat de la Riba —membre destacat de la Lliga Regionalista, una de les personalitats impulsores del projecte i president de la Diputació de Barcelona— com a primer president de la institució. En el discurs inaugural de la sessió constitutiva Prat de la Riba proclamaria: “La Mancomunitat clou un període que comença amb la caiguda de Barcelona de 1714 (sic) i n’inicia un altre, que és el demà”.

La Mancomunitat de Catalunya es constituïa com la federació de les quatre diputacions provincials catalanes i tenia com a objectiu la recuperació de la gestió administrativa que, des de 1359 (constitució de la Generalitat com a òrgan permanent de les Corts) fins al 1714 (liquidació de l’autogovern), havien exercit les institucions catalanes. Tot i que l’Estat espanyol només li reconeixia una competència “para fines exclusivamente administrativos que sean de la competencia de las provincias”, pel país era un triomf polític perquè s’havia aconseguit iniciar la recuperació de l’autogovern perdut el 1714 i perquè es reconeixia la unitat administrativa de Catalunya per damunt de l’estructura provincial espanyola imposada el 1833.

Es constitueix la Mancomunitat de Catalunya. Assemblea constitutiva de la Mancomunitat (1914). Font AHCB (Arxiu Historic de la ciutat de Barcelona)

Assemblea constitutiva de la Mancomunitat (1914) / Font: AHCB

El projecte de creació de la Mancomunitat s’havia iniciat set anys abans (1907), quan la plataforma Solidaritat Catalana, integrada per tots els partits catalanistes, va obtenir un triomf electoral espectacular. L’Estat espanyol es va oposar al desenvolupament del projecte, sobretot a partir de la Setmana Tràgica (1909) on es va associar catalanisme i violència. Però l’entesa entre els presidents espanyols Canalejas i Dato (que serien assassinats el 1912 i el 1921, respectivament) i els líders de la Lliga Regionalista, Prat de la Riba, Cambó, i Puig i Cadafalch, faria possible la materialització del projecte. I tot i que aquell projecte sempre va estar liderat per la Lliga, la Mancomunitat no hauria estat possible sense la implicació dels partits catalanistes republicans i d’esquerres.