Les excavacions arqueològiques vinculades a les obres de reurbanització de la Rambla han destapat un tram de 44,88 metres amb una amplada de 2,90 metres de la muralla del segle XIV. L’actuació, que va començar a mitjans de juliol, es duu a terme al sector de Santa Mònica i ha permès identificar a l’exterior de la muralla acumulacions de terra, pedres i ceràmica que haurien arrossegat les antigues riuades que va patir Barcelona. Segons Irene Cruz, l’arqueòloga que dirigeix l’excavació, l'estructura servia com a mur per "contenir els materials que baixaven a conseqüència de les pluges". En aquest sentit, també s'ha pogut detectar l'ús d'un encintat amb morter de calç, un material per segellar les juntes entre els carreus de la muralla que els arqueòlegs vinculen a la intenció de reforçar el mur davant les riuades. Amb aquesta troballa, el treball no només confirma el funcionament d’aquesta estructura com a sistema de defensa vinculat a un fossat sinó que també permet descobrir l'efecte de retenció que tenia l'estructura.
Pel que fa al costat interior de la muralla, on hauria hagut el camí de ronda, s’han posat al descobert diversos elements que exposen la vida quotidiana de la Barcelona medieval i moderna. Hi consten monedes i ceràmiques, però la troballa més curiosa són les restes d’un ase envoltades d’un gran nombre d’agulles de bronze que podrien pertànyer a les ferradures de l’animal. L'equip d'arqueologia creu que la disposició de l'ase indicaria que aquella zona de la muralla hauria pogut servir de deixalleria o zona d’abocament.
A més, ha aparegut la base de la torre de forma pentagonal que hauria servit per a vigilar i protegir la ciutat. Cruz afirma que tot i que aquesta estructura es va construir originalment per a la vigilància i protecció de la ciutat, aquesta funció va anar perdent força a mesura que Barcelona va anar creixent per la zona del Raval. Tot i que aquesta primera muralla medieval es va finalitzar fins a mar, el fenomen d'expansió de la ciutat va obligar de seguida a fer-ne una segona, la muralla del Raval, que encerclava les noves construccions deixant l'original com un "mur divisori de la ciutat que a la vegada servia com a forma de contenció de les riuades". També s'han conservat totes les fases de pavimentació que hi ha hagut des del seu origen. Segons els arqueòlegs, les mostres indiquen que aproximadament cada cinc anys es repavimentava el calçat.
Al llarg de la Rambla ja s'havien documentat altres restes de l'estructura com a la zona de la plaça del Teatre, on es va posar al descobert un tram d'uns 15 metres i una torre a més de diversos portals i fonaments. Irene Cruz, però, qualifica els treballs actuals d'"excepcionals", no pel fet en si de trobar-hi la muralla, que això ja s'ho esperaven, sinó per la bona conservació de l'estructura, que a diferència d'altres intervencions no ha estat afectada per cap construcció moderna.
Aquest tros de recorregut es preveu que estigui cobert pel començament de les festes de la Mercè i en els dos mesos vinents s'obrirà un segon tram d'uns 50 metres més per completar la documentació. Els dos treballs sumaran prop de 100 metres de muralla medieval en l'epicentre de la Rambla, una troballa que permet conèixer una mica més la història de Barcelona i la seva memòria.