Tal dia com avui de l'any 1977, fa 40 anys, es constituïa el primer Consell Executiu de la Generalitat restaurada, just un any abans de la promulgació de l'actual Constitució espanyola (1978). Feia quaranta-tres dies del retorn del president Tarradellas i dos mesos de la restauració de la Generalitat. El precedent d'aquell govern havia estat el Consell Consultiu de la Presidència de la Generalitat —creat el febrer de 1977— amb representants de l'Assemblea de Catalunya, i l'Assemblea de Parlamentaris —creada el juny de 1977—, reconegudes, cada institució en el seu moment, com els únics representants de Catalunya en la negociació per a la recuperació de l'autogovern.

L'Assemblea de Parlamentaris, formada pels representants electes de tots els partits polítics catalans en les eleccions generals de 1977 —excepte per la dreta espanyolista que s'havia manifestat radicalment contrària a l'Estatut—, va redactar un projecte de llei (juliol de 1977), que restablia una Generalitat composta per president, consell provisional i diputació provisional amb funcions de Parlament. L'Assemblea de Parlamentaris negociaria la restauració de la Generalitat (setembre de 1977) amb caràcter provisional i, inicialment, sense poder legislatiu però amb capacitat per dictar normes de règim interior, i integrar i coordinar les quatre diputacions provincials.

El primer Consell Executiu, que rellevava l'Assemblea de Parlamentaris, estaria presidit per Josep Tarradellas (de Esquerra Republicana) —que era president de la Generalitat des de 1954 en l'exili i des del setembre de 1977 en la restauració— i estaria format per set consellers amb cartera: Frederic Rahola (ERC) a Governació, Joan Josep Folchi (CC-UCD) a Economia i Finances, Josep Roig (ERC) a Agricultura i Ramaderia, Pere Pi-Sunyer (CDC) a Ensenyament i Cultura, Joan Codina (PSC) a Treball, Narcís Serra (PSC) a Política Territorial i Obres Públiques, i Ramon Espasa (PSUC) a Sanitat i Assistència Social; i cinc consellers més sense cartera.

Entre els cinc consellers sense cartera hi havia personalitats que, posteriorment, haurien de tenir un paper fonamental en la política catalana: Jordi Pujol, que seria president de la Generalitat entre 1980 i 2003; Joan Raventós i Antoni Gutiérrez Diaz, que serien candidats del PSC i del PSUC, respectivament, a la presidència de la Generalitat; Carles Sentís, que havia tingut un paper rellevant en el retorn del president Tarradellas; o Josep Maria Triginer que seria un dels ponents en la redacció de l'Estatut. L'objectiu d'aquell primer Consell Executiu seria transportar el país cap a les primeres eleccions al Parlament des del 1932, que se celebrarien el 20 de març de 1980.