Tal dia com avui de l’any 1931, fa 91 anys, en el context polític de descomposició del règim dictatorial dels generals Primo de Rivera i Belenguer (1923-1931), es va cometre un assalt a l’estanc del carrer Laureà Miró (actualment carrer Major) de l’Hospitalet de Llobregat, que, per la violència que van emprar els agressors i pel perfil de les víctimes, va provocar una forta commoció al conjunt de Catalunya. La premsa de l’època obria en portada amb aquesta notícia i els dies següents es mantindria en un lloc destacat, relatant els detalls de l’assalt i les primeres indagacions policials.

Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 14/01/1931), cap a les nou del vespre del dia 13, tres individus armats van entrar a l’estanc del matrimoni format per Zacaries Segarra i Montserrat Vergés, van penetrar fins a la rebotiga ―on havia el menjador de la casa familiar― i, sense preavís, van disparar a boca de canó contra la propietària i contra un familiar, Sebastià Julià, que, en aquell moment, estaven revisant els dècims de loteria premiats. En aquell moment, el marit de la víctima era fora de la ciutat. La propietària va morir a l’acte i el familiar va quedar malferit.

La premsa dels dies immediatament posteriors relata que el botí que es van emportar els lladres va ser d’unes 300 pessetes (l’equivalent actual a 2.000 euros) i que alguns transeünts, alarmats per les detonacions de les armes, van intentar empaitar els assaltants, que van respondre disparant contra els seus perseguidors. Alguns d’aquests transeünts van resultar ferits lleus. També es diu que els atracadors van abandonar una part del botí durant la persecució i que van fugir a negra nit a través dels horts seguint el traçat del ferrocarril a Barcelona.

Segons la premsa, aquell assalt podia haver estat un assassinat de tipus politicoideològic presentat com un atracament. El germà de la víctima mortal, Josep Vergés, era regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet, en aquell moment format per edils nomenats a dit pel règim dictatorial i que eren membres actius dels sectors més conservadors de la societat. Des del primer moment, la premsa ho va qualificar com un atemptat i en aquesta línia va destacar que el funeral comptaria amb la presència de l’alcalde de la vila, del comandant militar del quarter de l’Hospitalet i del cap local del sometent.