Tal dia com avui de l’any 1936, fa 85 anys, i en el context dels primers dies de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), l’anomenada Columna Durruti, dirigida pel líder anarquista Buenaventura Durruti Dumange (Lleó, 1896 – Madrid, 1936) i formada per 2.500 milicians de la CNT-FAI, sortia de Barcelona —a bord de camions i furgonetes requisades als seus legítims propietaris— en direcció al front de guerra d’Aragó. Segons les fonts documentals, aquella columna s’havia imposat l’objectiu de recuperar per a l’autoritat republicana la ciutat de Saragossa, que havia caigut en mans dels rebels amb el cop d’estat militar perpetrat sis dies abans (18 de juliol de 1936).
La formació i lideratge d’aquella columna va ser objecte d’una important controvèrsia. Quatre dies abans (20 de juliol), Francisco Ascaso, el dirigent anarquista que compartia el lideratge de l'organització amb Durruti, havia mort en estranyes circumstàncies durant l’atac dels paisans armats a la caserna colpista de les Drassanes, de Barcelona. Algunes fonts van revelar que Ascaso va morir d’un tret disparat al clatell. L’endemà (21 de juliol), Durruti —erigit en líder únic— va ordenar l’assalt de la Presó Model de Barcelona. En excarcerar als presos comuns, va prometre la llibertat als que se sumessin a la columna, i va amenaçar d’afusellar els qui no ho fessin.
El pas de la Columna Durruti per diversos pobles de les comarques de Tarragona —camí del front d’Aragó— va deixar un reguitzell de patiment i mort. En aquell trajecte, els milicians de Durruti van cometre una gran quantitat d’atrocitats contra la població civil, concretament contra les persones d’ideologia conservadora i/o catalanista, i de confessió catòlica. També van assassinar diverses persones per la seva condició religiosa. Al front d’Aragó les autoritats militars republicanes van redirigir la columna —a causa de la conflictivitat dels seus integrants— al front de Madrid. Precisament en una acció armada en aquell front, Durruti moriria, també, en estranyes circumstàncies.