Tal dia com avui de l’any 1492, fa 527 anys, i durant el Primer Viatge al Nou Món, les naus colombines –procedents de les actuals illes Bahames– tocaven les costes cubanes. Aquell seria el primer cop que els europeus entrarien en contacte amb l’illa de Cuba. Segons la documentació de l’època, les naus colombines es van situar al davant de la costa de l’actual Santa Lucía (al sud-est de l’illa) el capvespre del 27 d’octubre de 1492. Però Colom no va veure segur l’indret i va ordenar prosseguir la navegació fins a desembarcar a l’actual badia de Bariay (vint milles al sud). Passades unes hores Colom prenia possessió d’aquella terra en nom del rei Ferran d’Aragó.
En aquell moment Colom va batejar aquella terra com a “Joan”, en honor al fill primogènit dels Reis Catolics, Joan, que no arribaria a regnar mai perquè va morir prematurament als vint anys d’edat (1497), oficialment víctima de la tuberculosi i extraoficialment a causa de la nimfomania de la seva jove esposa Margarida d’Àustria. Serien els indis els qui li confirmarien que Cuba era una illa, i que, amb les seves canoes, trigaven vint dies a circumnavegar-la. En aquella primera presa de contacte, Colom diria que Cuba era “la terra més fantàstica que havia vist mai” i, en el seu diari, va deixar escrit que, en alguns detalls, li recordava a les costes valencianes i sicilianes.
Colom i els seus navegants van ser a l’illa de Cuba durant un mes i mig (fins el 12 de desembre de 1492) quan, convençuts que no hi havia l’or i la plata que buscaven, s’embarcaven de nou en direcció sud-est. El 25 de desembre de 1492, tocaven terra a l’illa que anomenarien de la Hispaniola, i allà edificarien el primer assentament colombí al Nou Món: Fuerte Natividad. Quan Colom es va embarcar de retorn cap a Barcelona, hi va deixar un destacament de 36 homes: 12 catalano-valencians, 12 basco-navarresos i 12 castellano-lleonesos. El grup catalano-valencià quedaria sota la direcció del navegant barceloní Pere Hernández.