Tal dia com avui de l’any 1467, fa 554 anys, es lliurava la batalla de la Riccardina, als afores de la vila Molinella (llavors senyoria independent de Bolonya). En aquella batalla —que seria un dels principals episodis bèl·lics de la península italiana durant el segle XV— es van enfrontar, per una banda, la Sereníssima República de Venècia, el ducat independent de Ferrara i un grup de militars toscans oposats al govern dels Mèdici; i per l’altra, el ducat d’independent de Toscana, la senyoria independent de Bolonya i la confederació catalanoaragonesa. En aquella batalla es van utilitzar, per primer cop en la història militar de la península italiana, les armes de foc.
Els introductors d’aquella novetat van ser els exèrcits de Ferran el Catòlic, formats exclusivament per companyies militars del Principat de Catalunya. En aquell moment els catalans ja atresoraven una llarga experiència en la manipulació d’armes de foc. Mai més ben dit, el bateig de foc dels catalans amb la pólvora amb finalitats militars s’havia produït l’any 1369 (quasi un segle abans) en la batalla naval de Barcelona. En aquell episodi bèl·lic, les galeres catalanes havien estat les pioneres a Europa en l’ús d’armes de foc. En la batalla de Barcelona, les galeres catalanes van enfonsar tots els galions castellans que pretenien atacar la ciutat.
En la batalla de la Riccardina, les armes de foc utilitzades pels catalans van resultar devastadores per a l’enemic. No obstant això, el resultat final d’aquella batalla no va deixar un vencedor clar, en bona part, per l’actuació dels arquers venecians, en aquell moment considerats els millors d’Europa en el maneig d’aquella arma. Les fonts documentals revelen que el camp de batalla de Molinella es va omplir de cadàvers dels dos bàndols en combat. I, també, revelen que aquell episodi marcaria un abans i un després en la història militar de la península italiana. En els conflictes immediatament posteriors els catalans sempre imposarien la seva força amb l'ús de les armes de foc.