Tal dia com avui de l’any 1810, fa 212 anys, a Buenos Aires (llavors virregnat espanyol de Río de la Plata); culminava la Revolució de Maig, que es traduiria en la formació del primer govern independent del continent sud-americà. Aquell primer govern independent, anomenat Primera Junta, estaria format per nou prohoms. La presidència recauria en Cornelio Saavedra; les secretaries, equivalents a conselleries en cap, en Mariano Moreno i en Juan José Paso; i les vocalies, equivalents a conselleries, en Manuel Alberti, en Miguel de Azcuénaga, en Manuel Belgrano, en Juan José Castelli, en Joan Larreu, i en Domènec Matheu. Set d’aquests nou prohoms eren nascuts a Río de la Plata, i dos (Larreu i Matheu) a Catalunya.

Larreu i Matheu eren dos influents comerciants de la comunitat catalana de Buenos Aires (radicada al barri de Montserrat); que havien emigrat a Río de la Plata a finals del segle XVIII i havien fet fortuna. Larreu (Balaguer, 1782 – Buenos Aires, 1847) s’havia dedicat a la importació d’aiguardents elaborats per la potent indústria de destil·lats de l’alcohol de Reus. I Matheu (Mataró, 1765 – Buenos Aires, 1831) s’havia dedicat a l’exportació de matèries primeres destinades a les fàbriques tèxtils catalanes (cuir, llana i cotó en brut; i cotxinilles per a colorants) i a la importació dels productes manufacturats (sobretot indianes). Quan es va produir la Revolució de Maig, tenien una posició molt destacada entre la societat criolla de Buenos Aires.

Aquell primer govern va dirigir la guerra per la independència, que va culminar quatre anys després, amb la victòria revolucionària en la decisiva Batalla Naval de Montevideo (14 a 17 de maig de 1814), que es va saldar amb la destrucció i enfonsament de la flota de guerra colonial espanyola. Precisament els vaixells de guerra revolucionaris, els primers de la història de l’armada argentina i d’una república independent sud-americana; van ser construïts i avarats amb els recursos personals de Joan Larreu, que va esmerçar quasi tota la seva fortuna en aquella empresa patriòtica. Matheu, per la seva banda, va posar els fonaments de la modernització de Río de la Plata; que impulsarien les grans obres infraestructurals (carreteres, ports, ferrocarrils) del país.