Tal dia com avui de l’any 1506, fa 516 anys, a Dueñas (Corona castellanolleonesa); es casaven Ferran II; comte-rei de la Corona catalanoaragonesa; i Germana de Foix, neboda del rei Lluís XII de França. Segons altres fonts aquest enllaç s’hauria celebrat el 15 de març o el 18 de març. En qualsevol dels casos, quan es va celebrar aquell matrimoni, Ferran tenia cinquanta-quatre anys; i, per tant, era un home d’edat avançada a l’època; i Germana tenia disset anys i mig. Aquell matrimoni va durar fins a la mort de Ferran (1516) i, també, aquí hi ha diversitat de criteris a l’hora de valorar aquella relació. Alguns historiadors afirmen que Ferran sempre va ser molt afectuós i considerat amb la seva jove esposa i, en canvi, altres asseguren que la va sotmetre a un assetjament sexual permanent durant anys.

Aquell matrimoni es va celebrar dos anys després de la mort d’Isabel la Catòlica (1504), primera esposa de Ferran i reina de la Corona castellanolleonesa. Anys abans, la mort inesperada de Joan (1497), hereu dels Catòlics; havia frustrat el projecte de convertir els Trastàmara en la dinastia més poderosa d’Europa. Joana, la nova hereva, estava casada amb Felip d’Habsburg, que el destí havia col·locat com l’iniciador d’una nissaga que reunia una vasta herència i que imposava un nou patrònim. A tot això se sumava el fracàs de Ferran per heretar la corona de la seva difunta esposa. Isabel havia testat a favor de la seva filla Joana; i les Corts castellanolleoneses no havien acceptat la proposta de Ferran (eludir el testament d’Isabel) i l’havien despatxat amb la frase que faria història “viejo catalanote, vuélvete a tu nación”.  

Ferran va retornar a Barcelona, va renunciar al projecte hispànic; i va buscar una esposa que li donés un fill mascle que hauria d’heretar la Corona catalanoaragonesa. L’elecció de Germana no va ser anodina. Ferran cercava una aliança amb França i, de retruc, amb el Pontificat, que tenia el propòsit d’aïllar la filla i el gendre. En la negociació de l’enllaç, es va pactar que el primogènit de Ferran i Germana, seria nomenat hereu de la Corona catalanoaragonesa. Amb la qual cosa, el projecte hispànic creat en temps de Ferran I (el primer Trastàmara al tron de Barcelona, 1412); i culminat amb l’ascens dels Catòlics als seus respectius trons (Isabel, 1474 i Ferran, 1479); quedava desballestat. Ferran i Germana van tenir un hereu, Joan (València, 1509), que va morir poques hores després de néixer. No van tenir més descendència.