Tal dia com avui de l’any 1890, fa 129 anys, naixia a Barcelona Manuel Carrasco i Formiguera, que en el decurs de la seva vida seria una de les figures més destacades de la política catalana dels anys 20 i 30 del segle passat. Es va doctorar en Dret i va exercir la docència en diversos centres superiors de la Mancomunitat, a la vegada que iniciava la seva carrera política a les joventuts de la conservadora, monàrquica i catalanista Lliga Regionalista; que entre 1914 i 1923 va ser el partit hegemònic a Catalunya.
En les eleccions municipals de 1920 aconseguiria una acta de regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga. Però el 1922 abandonaria el partit de Cambó i, amb un grup de persones procedents dels sectors més catalanistes del seu antic partit i de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fundaria Acció Catalana. Aquest partit seria pioner a Catalunya en la construcció de pactes amb altres forces nacionalistes: el 1923 va promoure la Triple Aliança amb els nacionalistes bascos i gallecs.
Superat el parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), i després de la restauració de la Generalitat (1931), va ser el primer conseller de Sanitat i Beneficència del primer govern Macià (1931-1932). Seria en el decurs de l’exercici d’aquesta responsabilitat que entraria en conflicte amb el seu partit, i acabaria recalant a la Unió Democràtica de Catalunya, fundada el 1931 com un partit catalanista, democràtic, d’inspiració cristiana però no confessional.
Retrat de la família Carrasco Azemar / Font: Quaderna
Carrasco i Formiguera es va convertir en una de les personalitats més destacades de la UDC. Fidel als seus principis ideològics i als del seu partit, l’any 1934 va votar a favor de la progressista Llei de Contractes de Conreu; però, en canvi, no es va sumar als Fets del Sis d’Octubre. I l’any 1936, després del cop d’estat militar franquista, es va mantenir fidel a les institucions de Catalunya i de la República; però, a la vegada, va ser molt crític amb les polítiques revolucionàries instal·lades al govern català.
Carrasco i Formiguera, assetjat i amenaçat de mort pels anarquistes i comunistes catalans, va marxar al País Basc i es va posar al servei del lehendakari Aguirre. En el viatge que va emprendre per reunir la seva família, va ser detingut, empresonat, jutjat i condemnat a mort pels franquistes; acusat del delicte de “adhesión a la rebelión”. Algunes fonts afirmen que la sentència la va ordenar personalment el general Franco, en represàlia per les crítiques del Vaticà als bombardeigs franquistes sobre Barcelona.