Tal dia com avui de l’any 1707, fa 313 anys, a Chinchón (Castella), Carles d’Habsburg trametia una missiva oficial a la Generalitat de Catalunya on reconeixia dificultats per seguir la campanya que havia de portar els exèrcits de l’aliança austriacista a la conquesta de Madrid i, per tant, a la seva coronació com a rei de Castella i de Lleó. Només feia cinc mesos que l’aliança austriacista havia patit la desfeta d'Almansa (25 de juliol de 1707), que s’havia traduït en l’ocupació borbònica del País Valencià. Precisament, en aquella ocupació, es posaria de manifest el veritable abast de la brutal repressió borbònica sobre la població civil, en aquell cas, la valenciana.
En aquella missiva s’explica que l’alt estat major de Carles d’Habsburg havia valorat la possibilitat que les tropes borbòniques situades al País Valencià iniciessin un desplaçament cap a Catalunya —seu de la cancelleria austriacista als territoris de la monarquia hispànica i plataforma territorial austriacista a la península Ibèrica— i, en conseqüència, havien decidit abandonar momentàniament la campanya militar de Castella per reforçar les defenses de Catalunya. En la carta es deia: “Resolví diferirla a mexor coyuntura y levantar el campo de mi villa de Chinchón, (...) encaminándome (...) para atender al mayor resguardo y defensa de esse Principado”.
Aquella missiva posava en relleu la importància que, en aquell moment, tenia Catalunya en les cancelleries de l’aliança internacional austriacista. I també posava en relleu que la guerra successòria hispànica (1705-1715) havia entrat en una fase d’estancament, on cap de les dues forces contendents semblava que tenia la força suficient per derrotar el rival i concloure el conflicte. Encara, després d’aquella renúncia, els exèrcits austriacistes entrarien —efímerament— a Saragossa i a Madrid (1710). I les tropes borbòniques trigarien set anys a ocupar Catalunya (1707-1714), els dos darrers (1713-1714) amb l’única oposició de l’exèrcit català.