Tal dia com avui de l’any 1711, fa 309 anys, moria a Viena Josep I, arxiduc independent d’Àustria, rei d’Hongria, de Croàcia i de Bohèmia, emperador electe del Sacre Imperi Romanogermànic (un conglomerat de principats alemanys independents) i principal aliat del seu germà petit Carles d’Habsburg en la Guerra de Successió hispànica (1701-1715). Josep va morir, inesperadament, als 33 anys d’edat, oficialment, a causa d’una verola; i sense descendència masculina. La llei sàlica que imperava als seus dominis (que impedia heretar i coronar una dona) va forçar el nomenament de Carles d’Habsburg,
Carles va marxar cap a Viena (27 de setembre de 1711) deixant a Barcelona la seva esposa, la princesa Elisabet, com a comtessa regent. A partir d’aquell moment, les potències de l’aliança internacional que donaven suport a la seva causa (Gran Bretanya, Països Baixos, Portugal i Savoia) van decidir buscar una sortida pactada al conflicte. El principal argument d’aquests aliats (1701) havia estat impedir un eix borbònic París-Madrid (Lluís XIV-Felip V) que trencava l’equilibri d’Europa. I amb el nomenament de Carles temien una reedició de l’eix Viena-Madrid (de l’època de Carles de Gant, 1518) que era tan desequilibrant com el primer.
A Catalunya, el nomenament de Carles va ser inicialment interpretat com un bon auguri: les anotacions del Dietari de la Generalitat dels dies i setmanes immediatament posteriors delaten que les autoritats catalanes veien la posició internacional del comte de Barcelona molt reforçada, i res aventurava el contrari. En una missiva oficial tramesa per la reina Anna d’Anglaterra el juliol de 1711 es diu que sent “gran estimació de que la nació cathalana se hagués singularisat y esmerat tant en servey y obediència del senyor Carles tercer”. Però, en canvi, el govern conservador de Londres (en el poder des de 1710), iniciava converses secretes de pau amb el Borbó francès Lluís XIV.