Tal dia com avui de l’any 1705, fa 315 anys, Carles d’Habsburg (candidat de l’aliança internacional austriacista al tron de les Espanyes) feia públic el nomenament de les personalitats que formarien la seva primera cancelleria en territori peninsular i establia la seva seu al Palau del Virrei, a l’actual plaça del Rei de Barcelona. D’aquesta forma, Barcelona es convertia en la capital de les Espanyes austriacistes, condició que conservaria fins, pràcticament, el final de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715).

En l’assentament del Dietari de la Generalitat d’aquella jornada es diu que Carles d’Habsburg havia nomenat Guillem Gonyalons (bisbe de la diòcesi de Solsona), Emmanuel Santjust i Pagès, Bonaventura de Lanusa i Oms, Pere de Torrelles i Sentmenat, Josep de Pinós, Francesc de Blanes i Carròs, Josep Terrer i Granollachs i Joan Baptista Reverter. Es dona la reveladora circumstància que tots els membres d’aquella primera cancelleria eren naturals dels països de llengua i cultura catalanes.

En aquell moment, Barcelona no era la ciutat més poblada de les Espanyes (la superaven València i Sevilla, que duplicaven la població de la capital catalana), ni tan sols dels països de l’antiga corona catalano-aragonesa (també la superava lleugerament Nàpols), però era la més dinàmica i la que més projecció tenia: havia recuperat els nivells econòmics anteriors a les grans crisis del segle XV, i les seves classes mercantils (el nucli de l’austriacisme hispànic) havien guanyat molt pes a nivell internacional.

La cancelleria de Barcelona va ser el govern central de les Espanyes austriacistes (els països integrants de la corona catalanoaragonesa) fins al 30 de juny de 1713, quan, a conseqüència dels acords de pau signats a Utrecht durant els mesos de març i abril d’aquell any, Carles d’Habsburg va ordenar evacuar els exèrcits i l’administració austriacistes de Catalunya. A partir d’aquella data i fins a l’11 de setembre de 1714, Catalunya es governaria com una república presidida per Rafael Casanova.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat