Tal dia com avui de l’any 1808, fa 213 anys, a Baiona (País Basc francès), els reis Carles IV i Ferran VII (pare i fill) signaven les mal anomenades Abdicacions de Baiona, que implicaven la cessió de la corona espanyola a Napoleó Bonaparte, emperador de França. En compensació, Carles IV va rebre un castell al País Basc francès i la promesa de cobrar una pensió anual i vitalícia de quatre milions de francs francesos (l’equivalent aproximat a uns cent vint milions d’euros).
En canvi, Ferran VII, que en el moment en què es va subscriure aquell pacte era rei titular d’Espanya, va rebre la promesa de cobrar la mateixa pensió que el seu pare, que deixaria de percebre en el moment en què Napoleó el coronés rei d’Etrúria (un estat creat per l’administració francesa sobre el territori ocupat del ducat independent de Toscana). També, en aquells acords, Napoleó es va comprometre a negociar el matrimoni de Ferran amb una infanta o una princesa d’una casa reial europea.
Carles IV havia estat rei d’Espanya fins al cop d’estat perpetrat per les oligarquies cortesanes de Madrid, contràries a les polítiques d’aproximació al règim postrevolucionari francès que havia portat a terme el ministre plenipotenciari Godoy. Aquell cop d’estat, anomenat Motí d'Aranjuez i perpetrat el 19 de març de 1808, havia culminat amb la sortida cap a l’exili dels reis Carles IV i Maria Lluïsa i del ministre Godoy i l’entronització del primogènit i hereu Ferran VII.
La cancelleria de Versalles, neguitosa pels esdeveniments de Madrid, va citar Ferran VII a Baiona (on s’havien exiliat els seus pares) perquè —en la seva qualitat de nou rei d’Espanya— ratifiqués el Tractat de Fontainebleau (1807), que garantia el trànsit dels exèrcits francesos per sòl espanyol en direcció a Portugal. La impossibilitat de reeditar aquell tractat amb els actors de Baiona (Carles havia restat sense poder i Ferran no s’atrevia a ratificar Fontainebleau i tornar a Madrid) va precipitar la venda.