Tal dia com avui de l'any 1713, fa 304 anys, se signava la part del Tractat d'Utrecht que posava fi a la guerra que mantenien dues de les parts en el conflicte en la Guerra de Successió hispànica (1705-1715): la Corona de Castella —nucli hispànic del partit borbònic— i la Corona britànica —aliada del candidat Carles d'Habsburg—. A Londres les coses havien canviat substancialment i el nou govern conservador era partidari d'una retirada negociada. La cancelleria borbònica de Madrid, que tenia coneixement de la posició de Londres, va orientar tots els esforços —a qualsevol preu— per precipitar la dissolució de l'aliança internacional que havia donat suport a la causa de Carles d'Habsburg.

Gibraltar i Menorca havien estat conquerides pels exèrcits de la reina Anna Stuart en el decurs de la guerra. El Penyal va ser conquerit el 1704 amb la destacada participació d'una companyia d'infanteria de marina catalana formada per 350 homes comandats per Joan Baptista Basset. Serien els primers a desembarcar i el cap de pont que van crear s'anomena des de llavors Catalan Bay (badia catalana). I l'illa de Menorca va ser conquerida el 1708. Tant Gibraltar com Menorca van ser incorporades, de facto, al domini directe de la reina Anna Stuart a través de la figura d'un governador i d'una administració exclusivament britànics. 

En les negociacions d'Utrecht els pretesos negociadors de Madrid van fer totes les concessions possibles per aconseguir que els britànics acceptessin el Borbó hispànic com a rei de les Espanyes. Van cedir la sobirania de Gibraltar i de Menorca als britànics i van trencar el monopoli del comerç d'esclaus amb les colònies americanes —que exercia en exclusivitat una companyia privada formada per les oligarquies financeres properes a la corona castellana—, autoritzant un “asiento de negros” a la britànica South Sea Company, que significaria el principi de la fi del monopoli castellà, molt abans que Carles III, sobre el comerç amb les colònies de l'Amèrica hispànica.