Tal dia com avui de l’any 711, fa 1.307 anys, es lliurava la batalla de Guadalete (Andalusia) que enfrontaria l’exèrcit del monarca hispanovisigot Roderic amb les tropes del general berber al servei dels àrabs Tàriq-ibn-Ziyad. Poques setmanes abans, les tropes àrabs, formades bàsicament per berbers cristians, havien travessat l’estret de Gibraltar i es disposaven, inicialment, a intervenir militarment a favor del partit hispanovisigot liderat pel príncep Àquila, que disputava el tron de Toledo a Roderic. El partit d’Àquila estava format per les oligarquies terratinents i militars dels comitès (províncies) de Narbona i Tarragona (actuals Llenguadoc i Catalunya)
L’objectiu inicial de Tàriq no era la conquesta militar de la península Ibèrica. Havia desembarcat a Gibraltar com a conseqüència del pacte entre el seu superior jeràrquic, el general Musa-ibn-Musayr (governador àrab de Tànger) i el partit del príncep Àquila. Inicialment, havia previst liquidar Roderic i els seus partidaris i, en pagament als seus serveis, apoderar-se del tresor reial de Toledo. Però la clamorosa desfeta de l’exèrcit de Roderic (la mort o la fugida en plena batalla dels seus partidaris) va alterar els plans de Tàriq, de Musa i, fins i tot, del califa de Damasc Al-Walid I. Poc després, desembarcarien tropes àrabs i de berbers musulmans que portarien a terme la conquesta de la Península.
Mapa de la península Ibèrica, previ a la batalla de Guadalete / Font: Wikimedia Commons
Als territoris fidels a Àquila (províncies de Narbona i Tarragona), que actuaven ―de facto― de forma independent respecte al poder central toledà, es va produir un daltabaix colossal: les seves oligarquies es van sentir traïdes i amenaçades pels seus antics aliats i van iniciar el camí de l’èxode cap al nord (cercant la protecció de la monarquia franca). Passades tres generacions, aquelles oligarquies d’origen hispànic que ja s’havien mestissat amb les del regne franc, es convertirien en la punta de llança del projecte expansiu carolingi; que portaria a la creació del marquesat de Gòtia, sobre l’actual Llenguadoc i Catalunya Nord, i dels primers comtats catalans dependents de París.