Tal dia com avui de l’any 1704, fa 315 anys, les tropes de l’aliança internacional antiborbònica desembarcaven i conquerien el penyal de Gibraltar. Aquelles tropes havien arribat a les costes situades davant del penyal el dia abans (3 d’agost de 1704) a bord d’un estol naval comandat pel capità anglès George Rooke. L’operació militar de conquesta del penyal va ser dirigida pel mariscal alemany Georg von Hessen-Darmstadt, que havia estat virrei hispànic a Catalunya (1698-1701) nomenat pel darrer Habsburg i destituït pel primer Borbó. Hessen havia estat el virrei hispànic més apreciat a Catalunya ―s’havia compromès moltes vegades en la defensa de les institucions i de les constitucions catalanes― i era conegut amb el nom de “Príncep Jordi”.

Una de les companyies que formaven l’exèrcit aliat era la Infanteria de Marina formada, exclusivament, per combatents del Principat, del País Valencià i de les Illes Balears, i comandada pel capità valencià Joan Baptista Basset (Alboraia, 1654 – Presó de Segòvia, 1728). Aquella companyia, formada per uns 400 efectius, estava distingida amb una senyera quadribarrada i seria la primera bandera austriacista que es plantaria al penyal. La gent de Basset va desembarcar en una petita cala situada a la part oriental del penyal, van destruir les escasses defenses espanyoles d’aquella zona, i van obrir el camí al gruix de l’exèrcit aliat. Després de cinc hores de combats, Gibraltar era austriacista. Des de llavors, aquella cala s’anomena Catalan Bay (Badia Catalana).

La participació de catalans, valencians i mallorquins en aquella operació militar delata que el partit austriacista ―tot i que de forma clandestina― comptava amb un amplíssim suport entre la societat d’aquests països. Només uns mesos després (20 de juny de 1705) Catalunya signava el Tractat de Gènova (l’adhesió formal a la coalició internacional austriacista). I un any després de la conquesta de Gibraltar, Basset (17 d’agost de 1705) desembarcava a Altea (País Valencià) i rebia l’adhesió de les classes populars, mercantils i de la baixa noblesa valencianes. A finals de setembre, València cap-i-casal obria les portes als maulets de Basset, i Lleida als miquelets de Desvalls. I el 9 d’octubre Carles d’Habsburg entrava a Barcelona.