Imatge principal: El camp de les Corts el dia de la inauguració / Font: Wikimedia

Tal dia com avui dels anys 1922 a Barcelona i 1923 a València, fa 96 i 95 anys, s’inauguraven, respectivament, els estadis de futbol de les Corts i de Mestalla; que es convertien no tan sols en les noves seus del FC Barcelona i del València CF sinó que també esdevenien les “catedrals del futbol” —com serien anomenades per la premsa de l’època— a les capitals del Principat i del País Valencià. Als anys vint el futbol ja s’havia convertit en el primer espectacle de masses de les societats catalana i valenciana; superant clarament els bous o la pilota que, tradicionalment, havien estat els preferits del públic. La construcció de les Corts i de Mestalla responia al fort creixement social que, sobretot en el mitjà urbà, havia experimentat —i que continuava experimentant— el futbol.

La construcció de les Corts va venir impulsada per la necessitat d’encabir el creixement de la massa social blaugrana. Entre 1909 i 1922 el FC Barcelona havia jugat els seus partits com a local al camp del carrer Indústria, conegut popularment com l’Escopidora per les reduïdes dimensions tant del terreny de joc com de l’aforament. Tot i que havia estat el primer estadi de l’estat espanyol a disposar d’enllumenat artificial i de dutxes d’aigua calenta, les seves 6.000 localitats —l’any 1922— resultaven del tot insuficients. L’aforament inicial de les Corts seria de 25.000 espectadors, que pocs mesos després es convertirien en 30.000 i quatre anys més tard (1926) s’ampliaria fins a 45.000. Des d’un inici el terreny de joc seria de gespa.

Barcelona i Valčncia inauguren les seves catedrals del futbol. Mestalla el dia de la inauguració. Font Viquipčdia

 Mestalla el dia de la inauguració / Font: Viquipèdia

El cas de Mestalla era similar. Entre 1919 —data de fundació del club— i 1922, el València CF havia jugat com a local al camp d’Algirós —una finca llogada al costat del passeig de l’Albereda— però les reduïdes dimensions del terreny de joc i de l’aforament havien obligat la directiva a buscar un nou emplaçament. La compra dels terrenys de Mestalla va ser també amb l’objectiu de dotar patrimonialment el club. Els nous terrenys van costar 316.000 pessetes de l’època (l’equivalent aproximat actual a 600.000 euros). Allà es va construir un estadi que tenia una capacitat inicial per a 17.000 espectadors que, quatre anys més tard (1927), es transformarien en 25.000 fins a, en successives ampliacions, arribar als actuals 55.000. Amb la primera ampliació (1927) es plantaria la gespa.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat