Tal dia com avui de l’any 1705, fa 315 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715) es produïa el primer desembarcament de l’exèrcit aliat austriacista a Catalunya. Durant la nit entre el 22 i el 23 d’agost, 180 vaixells de guerra procedents de Gibraltar van desembarcar 9.000 efectius anglesos, neerlandesos i catalanovalencians; la gran majoria a la platja de Montgat (Maresme); i un petit destacament d’avançada a la desembocadura del riu Besòs. Segons el Dietari de la Generalitat “En aquest mateix dia ha comensat a desembarcar gent a terra serca del riu Besós la armada enemiga”.

L’endemà 24, aquell contingent rebria el reforç de 2.000 voluntaris catalans procedents d’Osona i del Maresme, que serien els efectius primigenis del Reial Exèrcit de Catalunya.  Entre el 23 d’agost i el 23 de setembre les principals ciutats de Catalunya (Vic, Mataró, Girona, Tarragona i Lleida) es van declarar austriacistes; excepte Barcelona, on les autoritats locals es van mantenir fidels al règim borbònic. El 14 de setembre (tres setmanes després del desembarcament), l’exèrcit aliat posava setge a Barcelona. Durant aquell setge, que es va perllongar fins al 9 d’octubre, Felip V no va respondre a les crides desesperades del seu virrei, Fernández de Velasco.

En el decurs d’aquell setge (14/09 a 09/10) la tensió social a l’interior de Barcelona va créixer exponencialment. Les classes populars i mercantils reclamaven que la ciutat obrís les portes a l’exèrcit austriacista. Finalment, les autoritats locals cedirien després d’una sèrie d'avalots urbans, que s’iniciarien quan Jerònima Peiró i la seva família (veïns anònims del barri del Born) van brandar la campana de Santa Maria del Mar al toc de “Via fora!”, i van desarmar i empresonar una companyia de Tercios de Castilla formada per 70 efectius. Amb l’entrada de l’exèrcit aliat, Fernández de Velasco fugiria precipitadament (com havia fet el 1697) i els càrrecs borbònics serien cessats.