Tal dia com avui de l'any 1902, fa 115 anys, obria les portes –al passeig de Sant Joan de Barcelona– l'Ateneu Enciclopèdic Popular, que seria fins a l'ocupació franquista de la ciutat, el 1939, la icona de la democratització de la cultura, de la defensa dels drets humans i de la cultura de la pau. Va ser fundat per un grup d'intel·lectuals d'ideologia republicana i catalanista amb el propòsit de facilitar l’accés a la cultura a les classes obreres. En aquell grup fundacional destacarien les figures de Josep Tubau, intel·lectual; Eladi Gardó, pioner del cooperativisme; Francesc Layret i Lluís Companys, advocats laboralistes, i Luis Bulffi, impulsor dels moviments d'emancipació de la dona.
L'any 1902 el sistema d'ensenyament públic i obligatori ja s'havia universalitzat. Però el mateix sistema impedia que els fills de les classes populars poguessin accedir a estudis més enllà dels estrictament elementals. Els estudis superiors es mantenien com un vedat de les classes privilegiades, que d'aquesta forma es perpetuaven en el poder. A tot això calia afegir que l'escola elemental, tant la pública com la privada, portaven a terme programes educatius amb una forta càrrega doctrinària que justificava el sistema de classes. Els moviments obrers impulsarien la creació d'ateneus –com l'Enciclopèdic– ideat com un vehicle d'emancipació a través de la cultura.
L'Ateneu Enciclopèdic Popular va arribar a reunir 25.000 socis, alguns dels quals eren figures rellevants com Salvador Seguí, el Noi del Sucre, o el president Francesc Macià. Va ser un autèntic focus de difusió de la cultura, i hi van tenir una participació destacada figures com Federico García Lorca, Joan Salvat-Papasseit o Carles Fontseré. Amb l'ocupació franquista es va aplicar l'ideari del general legionari Millán-Astray: “Muera la inteligencia y viva la muerte”. L'Ateneu Enciclopèdic va ser il·legalitzat i la seva biblioteca –formada per milers de volums– va ser calcinada, excepció feta d'alguns documents que van ser confiscats i traslladats a l'Arxiu de Salamanca.