Tal dia com avui de l’any 1896, fa 122 anys, un escamot que, segons les autoritats policials de l’època, procedia dels nuclis anarquistes de Sants i de Gràcia, llançava una bomba al pas de la processó del Corpus pel carrer dels Canvis Nous, al barri barceloní del Born que se saldaria amb el balanç de dotze víctimes mortals i setanta ferits de diversa consideració. Tot i que aquell atemptat no va ser mai reivindicat, el governador civil de Barcelona —l’ultracatòlic Eduardo de Hinojosa Naveros— va assenyalar els nuclis anarquistes, i va ordenar una cacera indiscriminada de persones sospitoses de formar part dels moviments llibertaris.
En els dies immediatament posteriors van ser detingudes, empresonades i torturades vuitanta-set persones. Finalment la Guàrdia Civil obtindria la confessió de l’italià Tomàs Ascheri Fossati, un tenebrós personatge que la premsa de l’època havia acusat de ser un talp del governador infiltrat en els moviments llibertaris, i que en el decurs dels duríssims interrogatoris, sorprenentment, es declararia autor de l’atemptat. Aquella confessió i les acusacions que el relacionaven amb l’aparell governatiu, desfermaria la sospita que l’atemptat havia estat un atac de falsa bandera. Aquesta versió seria avalada per la dirigent anarquista Federica Montseny, i àmpliament difosa per la premsa de l’època.
No obstant això, la investigació historiogràfica assenyala com a autor material de l’atemptat el francès François Girault, que sovintejava els nuclis anarquistes de Barcelona. També segons aquesta investigació, Girault hauria fugit a París poc després de la comissió de l’atemptat, i a la capital francesa ho hauria confessat a dos anarquistes de Barcelona, que li aconsellarien que es lliurés per tal d’evitar la incriminació dels detinguts. Girault, però, fugiria a Buenos Aires i mai més se’n tornaria a tenir notícies. En canvi, els detinguts Tomàs Ascheri, Antoni Nogués, Josep Molas, Jaume Vilella, Lluís Mas, Sebastià Sunyer i Joan Alsina serien condemnats a mort i afusellats.