Tal dia com avui de l’any 1870, fa 151 anys, a Madrid; es perpetrava un atemptat contra el general Joan Prim i Prats (Reus, 1814 – Madrid, 1870), que en aquell moment era president del govern espanyol i, en absència d’un rei o reina, era l’home fort del poder espanyol. Dos anys abans havia liderat la Revolució Gloriosa (1868), que havia culminat amb el derrocament de la reina Isabel II i l’expulsió de la seva “camarilla”. Poc abans de la Revolució, el general Prim havia proclamat que “els Borbons eren l’impediment més gran a la democratització i a la modernització d’Espanya”; i des del derrocament d’Isabel II, el tron espanyol estava vacant.
Segons les fonts documentals, el carruatge del general Prim va ser emboscat a la sortida de les Corts, després d’una sessió parlamentària, per un grup d’encaputxats. Aquestes fonts relaten que, cap a les vuit del vespre del 27 de desembre de 1870, el carruatge del president del govern ―que es dirigia a la seva residència oficial― va ser bloquejat al carrer del Turco i els ocupants de la berlina van ser tirotejats a boca de canó. El general Prim va ser el més afectat per aquell atemptat: va ser ferit a la mà dreta, a l’espatlla, al braç esquerra i a la cara. En canvi, els seus acompanyats, van resultar ferits lleus, i van sortir de la berlina assaltada pel seu propi peu.
les investigacions més recents, apunten clarament que Prim va ser asfixiat amb un coixí al llit on es recuperava
Segons la versió oficial del moment, les ferides de Prim no revestien una gravetat especial; però es van infectar i li van acabar causant la mort tres dies després. En canvi, les investigacions més recents, apunten clarament que Prim va ser asfixiat amb un coixí al llit on es recuperava. Aquesta mateixa investigació, apunta al duc de Montpensier ―gendre d’Isabel II― com l’autor intel·lectual del crim. Prim havia negociat secretament amb el govern dels Estats Units la venda de la, llavors, colònia espanyola de Cuba. Aquesta negociació posava en risc el negoci il·legal del tràfic d’esclaus que, durant dècades, havia estat dirigit per Maria Cristina de Borbó, la mare d’Isabel II.