Tal dia com avui de l’any 845, fa 1.177 anys, es produïa el primer atac viking a París. Segons les fonts documentals, les hosts del líder viking Ragnar Lodbrok havien penetrat a l’interior del regne de França navegant per les aigües del riu Sena, fins a assolir les portes de París. En aquell atac els vikings van aconseguir vèncer la resistència de l’exèrcit del rei carolingi Carles el Calb, i van sotmetre París a un devastador saqueig. Poc després, els vikings es retirarien fins als seus ports d’origen, a la península d’Escandinàvia i, durant els cinquanta anys següents repetirien, de forma regular i constant, aquelles devastadores campanyes.
Segons la llegenda, entre el 880 i el 885 es va produir un seguit de combats entre els vikings i els carolingis als meandres del riu Sena (a la zona de Rouen) que amenaçaven seriosament París i el regne carolingi de França. En aquell context de crisi, el rei Carles el Gras va sol·licitar l’ajut de tots els barons del seu regne, i Guifré el Pilós (comte carolingi de Barcelona, d’Osona, de Girona, d’Urgell, de Cerdanya i de Conflent) va acudir a la campanya amb la seva pròpia host. També segons la llegenda, en un d’aquells enfrontaments, Guifré cauria mortalment ferit; i el rei Carles mullaria els seus dits amb la sang del comte català i dibuixaria les quatre barres.
La realitat, però, és molt diferent. Les fonts documentals i la investigació historiogràfica confirmen que el comte Guifré va morir als seus dominis (897), molt probablement a la Vall d’Ora (a l’actual comarca del Solsonès) combatent contra una avançada del valí àrab de Lleida. La llegenda de les quatre barres de sang no apareixeria documentada fins al segle XVI, en una crònica de l’escriptor valencià Pere Antoni Beuter. Però, en canvi, la senyera quadribarrada catalana —com a senyal de la casa Bel·lònida— ja està documentada al segle XI: la tomba de la comtessa regent Ermessenda de Carcassona (1058), està policromada amb les “barres de sang”.