Tal dia com avui de l’any 1936, fa 85 anys, a Barcelona, un escamot terrorista assassinava els germans Miquel i Josep Badia Capell. A dos quarts de quatre de la tarda, quatre individus armats es van apostar a les proximitats del domicili dels germans Badia Capell ―al carrer Muntaner, 38―, els van abordar per l’esquena i els van disparar diversos trets al clatell. Quan les víctimes es van aconseguir girar, els van rematar amb diversos trets al pit i al cap. Miquel Badia havia estat un destacat membre de la formació independentista Estat Català i havia estat cap de serveis de la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat durant els Fets del Sis d’Octubre (1934).
Des d’un primer moment, la premsa va apuntar als pistolers anarquistes de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) com a autors d’aquell assassinat. Però, posteriorment, es va destapar que l’anarquista Justo Bueno Pérez (un dels principals sospitosos de l’autoria d’aquell assassinat) mantenia una sòrdida connexió amb els falangistes. Segons la investigació periodística de l’època, Bueno Pérez estaria estretament relacionat amb un individu anomenat Juan Segura Nieto, expolicia i vinculat ideològicament amb la Falange Española. El periodista d’investigació Josep Maria Planes, que va apuntar aquesta trama, moriria assassinat quatre mesos després (24/08/1936).
No obstant això, la historiografia nacionalista espanyola sempre ha insistit que Miquel Badia va ser assassinat pels anarquistes, perquè al front d’Ordre Públic havia combatut amb fermesa el terrorisme anarquista. Durant aquella etapa, Miquel Badia, pel seu compromís, la seva valentia i la contundència que emprava en les accions policials que dirigia es va guanyar el sobrenom de “Capità Collons”. Aquell atemptat es va produir en un context de violència alimentada per la dreta sociològica i l’extrema dreta ideològica, que culminaria amb el cop d’estat del 18 de juliol de 1936 i l’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).