Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Jefatura Superior de Policia de Barcelona feia pública una nota informant que havien estat localitzats un bastó i un calze que, tots els indicis apuntaven, eren del misteriosament desaparegut bisbe Irurita. La mateixa nota deia que aquells elements havien estat localitzats en un garatge de la policia municipal de Barcelona que, durant el conflicte, havia estat utilitzat com una “checa”.

Tot i que la troballa d’aquelles pertinences no indicava, en cap cas, que el bisbe Irurita continués amb vida, sí que, en canvi, va contribuir a alimentar el misteri que envoltava la figura del prelat. Fins a l’extrem que la mateixa premsa captiva del règim se’n feia ressò (La Vanguardia Española, edició del 24/08/1939) i ho publicava amb el títol “¿El bastón de mando del doctor Irurita?". En aquell mateixa nota de premsa es deia “Se cree que se trata de! bastón de mando que perteneció al inolvidable obispo de esta diócesis, doctor Inurita, que fué vilmente asesinado por la horda rojo-separatista”.

Miguel Irurita Almadoz, bisbe de la diòcesi de Barcelona i un dels més furibunds detractors del catalanisme polític i cultural, va ocupar la primera plana de l’actualitat informativa, quan en morir el president Macià (desembre de 1933) es va negar a enviar capellans al funeral. Va haver de claudicar després que l’arquebisbe Vidal i Barraquer -el seu superior jeràrquic- li ho ordenés. Durant l’etapa republicana anterior a l’esclat de la Guerra Civil (1931-1936) va tenir, sovint, enfrontaments amb els representants de les institucions de govern catalanes.

Però, l’halo de misteri que envoltaria la seva figura, naixeria durant la Guerra Civil. Segons les fonts, al setembre de 1936, elements anarquistes incontrolats van assaltar la seu episcopal i Irurita va haver de fugir. També segons les fonts, va ser localitzat tres mesos després, ocult a casa d’un orfebre anomenat Antoni Tort, va ser traslladat a una “checa” del carrer Sant Elies, i el 4 de desembre de 1936 va ser afusellat a la tàpia del cementiri de Montcada i Reixac. Però en canvi, diversos testimonis assegurarien que dos anys més tard, el 28 de gener de 1939, va ser vist a la plaça de Catalunya.

Segons diversos testimonis, estava camuflat entre els assistents a la primera missa de campanya posterior a l’ocupació franquista de la ciutat, i quan va ser reconegut va dir “Por favor, no griten que me comprometen”. Els historiadors Miquel Mir i Ponç Feliu, en un treball d’investigació publicat l’any 2012, aporten diverses proves, com la del dietari de l’anarquista Josep Serra que diu “el capellà que havien deixat en llibertat els nostres caps, a canvi de joies, era el bisbe de Barcelona”. També aporten testimonis que asseguren que va formar part d’un intercanvi de presoners amb el bàndol franquista.