Tal dia com avui de l’any 1533, fa 488 anys, la cancelleria d’Anglaterra feia pública la nul·litat del matrimoni entre el rei Enric VIII i la seva esposa Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics. Enric (Greenwich, 1491) i Caterina (Alcalá de Henares, 1485) havien estat casats l’any 1509, en el decurs de les maniobres polítiques d’aproximació entre les monarquies hispànica i anglesa, que ambicionaven aïllar i asfixiar la monarquia francesa. Poc abans de les núpcies matrimonials (1509), Caterina havia estat nomenada ambaixadora de la monarquia hispànica a Londres. De fet, seria la primera dona de la història que exerciria funcions de representació diplomàtica.
Caterina d’Aragó seria l’esposa que estaria més anys casada amb Enric VIII. Les altres cinc esposes del rei anglès no passarien, en el millor dels casos, dels quatre anys de Caterina Parr. Durant els vint-i-quatre anys de matrimoni Enric i Caterina van formar un tàndem polític i diplomàtic molt potent i expansiu, que posaria les bases del futur protagonisme d’Anglaterra en el context internacional. Van tenir una filla: Maria (nascuda el 1516) que regnaria com a Maria I, però que no succeiria el seu pare directament, sinó el seu germanastre Eduard VI, fill d’Enric VIII i la seva tercera esposa, Jane Seymour.
Caterina d’Aragó, en contraposició a la seva mare Isabel la Catòlica, va destacar per la seva extraordinària intel·ligència i el seu esmoladíssim esperit crític. Era la més dotada intel·lectualment i la més compromesa socialment dels quatre fills dels Reis Catòlics: en el decurs de la seva vida dominaria àmpliament les llengües catalana, castellana, portuguesa, neerlandesa, anglesa i llatina, i les disciplines acadèmiques de la filosofia i la literatura. En la seva qualitat de reina d’Anglaterra lluitaria insistentment per aconseguir que les dones tinguessin lliure accés a l’educació, per la qual cosa se la considera la primera feminista de la història d’Anglaterra.