Tal dia com avui de l’any 1821, fa 200 anys, a Barcelona, moria Antoni Brusi i Mirabent, que havia estat un dels pioners de la premsa a Catalunya. El 23 d’agost de 1808, tres mesos i mig després que Carles IV i Ferran VII venguessin la corona espanyola a Napoleó i s’iniciés la integració Catalunya al Primer Imperi Francès, va editar el primer número de la Gazeta Militar y Política del Principado de Cataluña.
La Gazeta, durant els seus cinc anys d’existència (1808-1813), es va editar i distribuir des de diverses ciutats de l’interior del Principat que no estaven controlades per la nova administració francesa; i es va convertir en el principal òrgan de premsa de l’oposició clandestina al règim bonapartista. Des de les pàgines de la Gazeta, es van fer crides freqüents a la rebel·lió armada.
Concloses les guerres napoleòniques (1808-1814) i amb el restabliment de les fronteres anteriors a 1808, el nou règim absolutista de Ferran VII va premiar el seu posicionament polític i la seva tasca de promoció a la rebel·lió amb la concessió del Diari de Barcelona, fundat el 1792 i que durant el període 1808-1814 havia estat sota el control de l’administració francesa a Catalunya.
Durant “l’etapa francesa” (1808-1814) el Diari de Barcelona s’havia editat a dues columnes: en català i francès, posant de manifest la voluntat de la nova administració bonapartista de guanyar les elits catalanes a la seva causa. Però un cop va ser lliurat a Brusi (1814), es va passar a editar novament i exclusivament en castellà, com havia estat abans de l’etapa francesa, i com ho havia estat la Gazeta durant l’etapa francesa.
No obstant això, Brusi va modernitzar el Diari de Barcelona i el va convertir en el mitjà de premsa més popular de la ciutat. Fins al punt que es va associar el nom del diari al del propietari. Antoni Brusi va morir relativament jove, als 45 anys d’edat, a causa d’una epidèmia de febre groga que durant l’estiu i la tardor de 1821, només a Barcelona, va causar més de 6.000 víctimes mortals (el 6% de la població de la ciutat).