Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context de les setmanes immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Barcelona, l’alcalde imposat pel bàndol revoltat Miquel Mateu i Pla signava un decret que ordenava l’abonament de les nòmines dels funcionaris municipals partidaris del cop d’estat militar morts des de l’inici de la Guerra Civil (18 de juliol de 1936) a les seves famílies. Aquell decret deia textualment: “Conceder a los familiares de los funcionarios asesinados por los rojos, el abono de las mensualidades dejadas de percibir por los mismos y las pensiones y las mejoras de pensiones que les corresponden”.
Al mateix temps, i en ple procés de depuració ideològica de les institucions catalanes, aquell decret prioritzava els familiars beneficiaris d’aquella mesura, en la suplantació de les places funcionarials usurpades als seus legítims propietaris, i deia textualment: “así como el derecho a ocupar los familiares que de él dependieran plazas que puedan resultar vacantes (les que havien estat objecte del procés de depuració ideològica) en el Ayuntamiento”. Aquelles mesures també es feien efectives “los funcionarios pasados a la España Nacional, a los encarcelados y a los que dejaron de prestar servicio para burlar las órdenes de movilización del gobierno rojo”.