Tal dia com avui de l’any 816, fa 1.210 anys, a la catedral de Reims, seu primada dels francs (regne de França Occidental i part integrant de l’Imperi carolingi), el pontífex Esteve IV consagrava la coronació imperial de Lluís I, fill primogènit i successor de l’emperador Carlemany. El vell emperador havia mort el 814 i Lluís havia estat coronat emperador dels francs. Però no seria fins dos anys més tard (5 d’octubre de 816), que la seva coronació seria consagrada pel pontífex de l’Església, considerat el vicari de Déu a la Terra.
Aquest protocol, iniciat per Carlemany l’any 800, tenia un propòsit clarament polític. Els emperadors francs llençaven el missatge que havien estat investits per Déu, i es proclamaven legítims successors dels emperadors romans. A canvi, es convertien en els protectors militars del Pontificat. L’objectiu final era crear un mapa d’equilibris al continent liderat per les dues principals potències del moment: l’Imperi carolingi, representant el poder terrenal, i el Pontificat que, a través del papa, personificava el poder espiritual, tan important en aquella societat.
Lluís I era un militar amb una llarga i exitosa carrera. Quinze anys abans (801), quan encara era l’hereu al tron imperial, el seu pare Carlemany li va encomanar la missió d’empentar la frontera meridional de l’Imperi fins més enllà del riu Llobregat. L’any 800 havia començat el moviment de tropes des de Girona i el 3 d’abril de 801 —després d’un setge que duraria uns sis mesos— Lluís i les seves hosts entraven a la ciutat. Poc abans, la majoritària població cristiana de la ciutat havia degollat la guarnició àrab i havia obert les portes de la muralla per facilitar la transferència de domini.