Mor Lívia Drusil·la, l'emperadriu romana que va governar des de Tàrraco

Tal dia com avui de l’any 29, fa 1.994 anys, a Roma, moria Lívia Drusil·la, que, amb el seu espòs, Octavi August —primer emperador de Roma—, havia governat l’Imperi des de Tàrraco (l’actual Tarragona) durant dos anys (27 aC – 25 aC). En aquell moment, Tàrraco era la principal base militar romana de la península Ibèrica i una important ciutat que irradiava la romanitat sobre un ampli territori que, segles més tard, serien Catalunya i el País Valencià. També en aquell moment, les legions de Roma estaven immerses en la lluita per la conquesta de la meitat nord peninsular (Guerres Cantàbriques) i per aquest motiu Octavi August i Lívia Drusil·la s’havien establert a Tàrraco.

Lívia Drusil·la havia nascut a Roma l’any 59 aC en una família patrícia. Aquestes famílies es consideraven descendents dels primers habitants de Roma (segle VIII aC) i eren les que van exercir el monopoli del poder polític, econòmic i militar de la República romana i, després, de l’Imperi romà. Els investigadors estimen que en el moment de la plenitud de l’estat romà (segles I-II dC), els patricis mai van ser més de 12.000 individus que, comparats amb el milió d’habitants de la metròpoli romana, eren un grup quantitativament molt minoritari, però qualitativament molt poderós. Abans de casar-se amb Octavi August, Llívia havia estat casada amb Tiberi Claudi, enemic polític de l’emperador.

Durant l’estada a Tàrraco, August i Lívia van residir al fòrum provincial, un edifici de grans dimensions construït sobre la part més elevada de la ciutat, que concentrava el recinte principal de culte i les dependències del govern i l’administració provincial. Les fonts revelen que l’estada d’August i de Llívia a Tàrraco va ser l’època més feliç de la seva vida. Allunyats de les intrigues de Roma, van establir les bases d’una oligarquia patrícia filtrada (provadament lleial al seu règim polític), que finalment no van aconseguir consolidar. Durant l'estada a Tàrraco, Llívia va iniciar el conreu d’una imatge de bellesa i maternitat que es va associar, interessadament, al règim imperial.