Tal dia com avui de l’any 1875, fa 147 anys, les tropes liberals espanyoles comandades pel general Martínez-Campos ocupaven la Seu d’Urgell que, des de l’inici de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), havia estat la capital de la part del Principat sota control de l’exèrcit del pretendent Carles de Borbó i Àustria-Este. Tretze mesos abans (el 26 de juliol de 1874), Dom Carles (que era com els carlins anomenaven el pretendent) havia signat el decret de restitució de la Generalitat, liquidada a sang i foc amb l’ocupació borbònica de Catalunya (1714) i la promulgació del Decret de Nova Planta (1717).
La Generalitat carlina havia estat emplaçada a la Seu d’Urgell —capital de la Catalunya carlina— i va estar presidida pel general Rafel Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 1816 – Lorda, Occitània, 1899), un dels oficials més prestigiosos de l’exèrcit carlí. Durant la seva vigència, la Generalitat carlina va assumir bona part de les funcions de l’època foral (anterior a 1714). Després de l’ocupació de la ciutat per les tropes de Martínez Campos, ni el rei Alfons XII, ni el president del govern Cánovas del Castillo (del Partit Conservador) van mostrar el més mínim interès a mantenir la institució; i, com havia passat el 1714, va ser novament liquidada.
La Generalitat no seria restaurada, de nou, fins al 1931, dos-cents dinou anys després de l’ocupació borbònica de Barcelona (1714) i cinquanta-sis anys després de l’ocupació liberal de la Seu d’Urgell (1875). Seria el 17 d’abril de 1931, cinc dies després de les eleccions municipals del 12 d’abril que havien provocat la caiguda de la monarquia borbònica; i tres dies després que el president Macià hagués proclamat la República catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica (14 d’abril). Aquella Generalitat va ser novament liquidada després de l’ocupació franquista de Catalunya (1938-1939).
Imatge principal: Gravat de la Seu d'Urgell durant la Tercera Guerra Carlina. Font: L'Illustration. París.