Tal dia com avui de l’any 1936, fa 82 anys, en el context de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el president de la Generalitat, Lluís Companys, signava i publicava el decret d’intervenció del sector bancari privat català. Aquell decret s’havia impulsat a proposta del conseller de Finances, Martí Esteve i Guau (Torà, 1895 – Mèxic, 1977), i pel control de la seva aplicació va ser nomenat Pere Mas i Perera (Vilafranca, 1901 – Buenos Aires, 1977) com a comissari general de la Banca. Aquell decret es va formalitzar en un context de gran conflictivitat social i laboral, i el seu propòsit era garantir el pagament dels salaris dels treballadors amb normalitat i amb regularitat.
El mateix dia, el conseller de Finances es va adreçar al país en una al·locució radiada i va proclamar: “La Generalitat s’està preocupant aquests darrers dies de la normalització de la vida del treball i de l’economia de la llar obrera; la banca queda intervinguda i es donen les disposicions necessàries perquè els jornals obrers puguin ser satisfets normalment; interessa a tots i, especialment, als treballadors perquè no es puguin veure privats dels seus mitjans de subsistència; els bancs [l’endemà, dia de pagament de la setmanada] no faran altres operacions que les estrictament necessàries per tal finalitat, per evitar tota possibilitat d’evasió de capitals”.
Aquell mateix decret instava els treballadors a adreçar-se al mateix lloc (fàbrica, magatzem, botiga o despatx) on havien cobrat abans els jornals i sol·licitava als delegats de la Federació de Treballadors de Banca i Borsa que col·laboressin activament amb els inspectors de la conselleria per verificar la retirada de quantitats. Per altra banda, s’instava les entitats pagadores a presentar un certificat que havia de justificar l’import de la retirada. Aquella mesura s’implantaria, inicialment, a Barcelona (a partir del dissabte 25 de juliol) i, posteriorment, a la resta de Catalunya (a partir del dilluns 27 de juliol), i afectava tant els bancs privats com les caixes d’estalvi.