Tal dia com avui de l’any 1980, fa 44 anys, a Barcelona, el Parlament de Catalunya investia Jordi Pujol i Soley com a 126è president de la Generalitat de Catalunya i com a primer president electe des del retorn de la institució. La Generalitat era l’única institució de tradició republicana que havia sobreviscut a l’exili (1939-1977). I Jordi Pujol (Barcelona, 1930) venia de guanyar les primeres eleccions al Parlament després de la Guerra Civil (1939) com a cap de llista de la coalició nacionalista Convergència i Unió (CiU). Al discurs d’investidura, Jordi Pujol va insistir que l’eix principal del seu govern seria la reconstrucció nacional de Catalunya.

En aquelles eleccions, la coalició Convergència i Unió (CiU) va obtenir 752.943 vots (27,83%), que es van traduir en 43 diputats sobre els 135 de la cambra catalana, i que representava un increment de 240.000 vots i gairebé 10 punts percentuals respecte a les eleccions municipals de l’any anterior (1979). En canvi, el PSC-PSOE, liderat per Joan Raventós, que havia guanyat aquelles municipals (26,88%), es va quedar amb 606.717 vots (22,43%). Va perdre més de 110.000 vots i 4 punts percentuals. Durant els 25 anys posteriors, es produiria un important transvasament de vot —en un sentit o en l’altre— entre CiU i PSC-PSOE, en funció de la naturalesa dels comicis.

Per circumscripcions electorals, CiU es va imposar a les quatre províncies catalanes. Les altres forces polítiques que completaven l’arc parlamentari eren el PSUC, liderat per Josep Benet, que va obtenir 507.753 vots (18,77%), que es traduirien en 25 diputats; CC-UCD, dirigida per Anton Cañellas, que va recollir 286.922 vots (10,61%), que representarien 18 diputats; ERC, pilotada per Heribert Barrera, que va aconseguir la confiança de 240.870 electors (8,90%), que es transformarien en 14 diputats i, finalment, el Partit Andalusista, de Francisco Hidalgo, que va captar 71.841 suports (2,66%), que atorgarien acta a 2 diputats.

Jordi Pujol va ser investit president amb els vots del seu grup parlamentari (43), els de CC-UCD (18) i els d’ERC (14), que sumaven 75 dels 135 diputats de la cambra. En l’eix de classe, els partits de centre (CiU i CC-UCD) van obtenir 61 diputats de 135. I els partits d’esquerra (PSC-PSOE, PSUC, ERC i PA) van aconseguir 74 diputats de 135. No es van presentar partits de dretes. En l’eix nacional, els partits d’obediència catalana (CiU i ERC) van obtenir 57 diputats de 135. I els partits d’obediència espanyola (PSC-PSOE, PSUC-PCE i CC-UCD) van obtenir 76 diputats de 135. El PA no estava adscrit a cap d’aquests blocs.