Tal dia com avui de l’any 1871, fa 154 anys, s’iniciava un gran incendi que cremaria durant dos dies i que calcinaria la totalitat de Chicago, en aquell moment una ciutat de 340.000 habitants, traçada sobre 90 quilòmetres de carrers pavimentats amb trossos de pi i mil quilòmetres de voreres de fusta. Tots els ponts que salvaven els rierols que creuaven el nucli principal de la ciutat eren de fusta i es calcula de 40.000 dels 60.000 edificis de la ciutat eren de fusta. Segons les fonts documentals, Chicago es va convertir una gran torxa que va cremar durant dos dies i que després d’arrasar la ciutat va deixar un balanç d’unes 300 víctimes mortals, tot i que algunes investigacions més recents parlen de fins a 5.000 morts.

Aquell incendi es va originar a les 21.00 hores del diumenge 8 d’octubre, a l’estable de la vaqueria O’Leary, situada al carrer De Koven, 137 (molt a prop de l’actual estació central de ferrocarril). Seria un veí dels O’Leary, William Lee, el primer que donaria l’alarma. Segons la primera versió, el foc s’hauria iniciat quan una vaca va llençar a terra una llanterna. Però de seguida, la premsa que havia publicat aquesta primera versió va reconèixer que era inventada. Mentrestant, les autoritats detenien Dennis Sullivan, un treballador dels O’Leary que s’havia tancat a l’estable per a emborratxar-se i l’acusaven de provocar l’incendi. Tanmateix, els bombers no en van poder determinar la causa exacta i Sullivan acabaria alliberat.

La propagació d’aquell gran incendi va ser per la suma de diverses causes. La primera seria els materials inflamables amb què estaven construïdes les cases (alguns edificis, de cinc, sis i set plantes, eren de fusta), les voreres i el paviment viari. A tot això s'hi van afegir una cadena d'errors. L’alarma antiincendis no va sonar al parc de bombers. El telegrafista de guàrdia de l’oficina de Correus, situada a pocs metres de l’origen de l’incendi, no va donar importància a la resplendor i al fum i no va informar del que passava. Quan els bombers van poder actuar, ja era massa tard. El foc no tan sols s’havia estès amb una gran violència i ja era incontrolable, sinó que, a més a més, havia destruït el dipòsit d’aigua per a proveir-se.

Després d’aquell incendi, la ciutat va ser reconstruïda totalment, però es va prescindir de la fusta i tots els edificis es va alçar amb maó.