Tal dia com avui de l’any 1704, fa 321 anys, un estol naval aliat comandat per l'anglès George Rooke —que poc abans havia destruït la flota espanyola del Tresor davant les costes de Vigo— i per l'alemany Jordi de Hessen-Darmstad —que havia estat lloctinent de Catalunya amb l'últim Habsburg hispànic— bombardejava fins a l'extenuació —per la costa de ponent— la plaça de Gibraltar. Aquell estol estava tripulat per efectius militars anglesos, neerlandesos, austríacs i catalans.
Mentre es produïa el bombardeig, una companyia formada per 400 infants de marina catalans, valencians i mallorquins i dirigida pel valencià Joan Baptista Basset —que assoliria la categoria d'heroi en el setge de Barcelona del 1714— desembarcava pràcticament sense oposició al sector de llevant del penyal, prenia per l'esquena les defenses de la fortalesa i plantava la senyera quadribarrada a la platja de La Caleta, que a partir d'aquell moment s'anomenaria Catalan Bay.
El govern de Londres tenia molt clar que Gibraltar no era una simple operació militar. Hesse —l'alemany— va ocupar el penyal en nom de l'Habsburg i va garantir als gibraltarenys castellans la vida i els béns —un recurs habitual de l'època— a canvi de rendir la plaça —un altre protocol recurrent— i de jurar lleialtat a l'austríac. Però Rooke —l'anglès— i els seus soldats es van lliurar al saqueig indiscriminat dels edificis civils i religiosos del penyal.
Els infants de marina de Basset van intervenir per aturar l'orgia de sacrilegis. Però ja era tard. Els gibraltarenys castellans, espantats pels excessos anglesos i abandonats per les autoritats espanyoles, fugirien a través de l’istme i, passat el temps, fundarien els pobles moderns de La Línea de la Concepción i de San Roque. Naturalment, fins que el conflicte no es va resoldre a les taules de negociació d'Utrecht (1713) i es va confirmar la sobirania britànica del penyal, Gibraltar va ser només un quarter militar.