Tal dia com avui, fa 100 anys, va acabar la batalla de Verdun –en el context de la Primera Guerra Mundial–, que va enfrontar els exèrcits francès i britànic, d'una banda, i l'alemany, de l'altra. En el bàndol franco-britànic van lluitar un contingent important de catalans –que les fonts històriques situen entre 6.000 i 12.000–, allistats voluntàriament amb el propòsit d'internacionalitzar la reivindicació independentista i amb l'esperança que la victòria aliada obriria les portes al reconeixement internacional de l'Estat català. A Verdun hi van perdre la vida 880.000 homes –l'equivalent al cens actual de població de la ciutat de València–, molts dels quals eren catalans.

L'any 1916 l'independentisme català ja havia assolit la seva maduresa política. No era la força majoritària a Catalunya, però la Unió Catalanista –que concorria als comicis amb la Lliga Regionalista de Prat de la Riba– havia guanyat un reconegut prestigi per la seva destacada participació liderant el catalanisme en les etapes crítiques del canvi de segle: la redacció de les Bases de Manresa del 1892 (primera reivindicació formal d'autogovern), la crisi de Cuba i el Tancament de Caixes del 1899 (primera revolta antifiscal contemporània), i la Setmana Tràgica i la creació de Solidaritat Catalana (primer front comú i transversal del catalanisme polític i cultural).

Voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial

La Unió Catalanista i el sindicat CADCI –amb la mediació de la Mancomunitat de Catalunya presidida per Prat de la Riba– van establir un conveni amb el Govern de la República francesa que es va articular a través d'un organisme mixt francocatalà: el Comitè de Germanor de Voluntaris Catalans, amb seu a París i influït pel mariscal Joffre (l'heroi francès d'origen rossellonès). El Comitè va distribuir els voluntaris catalans entre Saint-Quentin i Verdun, punts clau de la guerra i tomba de milers de soldats. En acabar la guerra, tant la Lliga –llavors dirigida per Cambó– com el Govern francès de Clemenceau van perdre l'interès pels voluntaris. I el seu esforç va quedar en no-res.