Tal dia com avui de l’any 1502, fa 521 anys, un huracà de gran intensitat tocava la costa sud de l’illa Hispaniola i devastava la ciutat de Santo Domingo, la primera capital colonial europea al Nou Continent. Poc abans, aquell huracà havia escombrat les costes del sud i sud-est de l’illa i havia provocat importants naufragis. El més sonat va ser el del jutge hispànic Fernández de Bobadilla i del propietari Francisco Roldán, que havien provocat la caiguda i persecució del partit catalanovalencià dels Colom.

Cap al 1496, els colons d’origen castellanolleonès s’havien manifestat molt descontents amb l’administració colonial colombina. Els Colom havien lliurat bona part dels càrrecs a persones de la seva confiança; que procedien, principalment, de Catalunya i del País Valencià. Seria el cas de Miquel de Ballester que va ser el primer alcalde de la primera ciutat europea del Nou Continent. O Bernat Boil i Ramon Pané; primer administrador evangèlic i primer evangelitzador, respectivament, d’Amèrica.

Aquella gelosia va desembocar en una sèrie de petites revoltes. Francisco Roldán, un propietari castellà del centre de l’illa, va liderar les protestes, i fins i tot es va servir d’un cunyat de Colom, anomenat Michel Muliart, que va actuar traïdorament com un “cavall de Troia” des de l’interior de l’administració colombina. Muliart va aprofitar que tenia accés al correu oficial per dipositar una sèrie de cartes difamatòries contra els Colom adreçades directament a la cancelleria reial.

El rei Ferran, que ambicionava derrocar l’administració colombina i gestionar, directament, els recursos que generava la colònia; va aprofitar aquell clima de revolta per enviar el jutge Fernández de Bobadilla, parent de la cambrera major de la reina Isabel. Fernández de Bobadilla; convertit en l’ariet d’aquell cop d’estat; va detenir, engrillonar i embarcar els Colom cap a la península; i es va autoanomenar virrei de la colònia (1500).

La cancelleria reial hispànica va advertir que el govern de Bobadilla i Roldán era un forat negre de corrupció, i va enviar el militar Nicolás de Ovando amb una força de dos mil efectius per detenir-los i conduir-los a la península. Amb l’arribada d’Ovando van ser detinguts, engrillonats i embarcats; però mai van arribar a la península perquè van naufragar. No obstant això, alguns historiadors sostenen que aquest naufragi no es va produir mai i que Bobadilla i Roldán es van ocultar a Cuba.