Tal dia com avui de l’any 1704, fa 321 anys, Carles d’Habsburg, el candidat al tron de les Espanyes de les potències de l’aliança austriacista (Gran Bretanya, Països Baixos, Savoia, Portugal) i del partit austriacista clandestí de Catalunya, del País Valencià i de les Mallorques; desembarcava a Lisboa. Carles d’Habsburg va arribar a bord d’un estol naval de guerra format per naus britàniques i neerlandeses que transportava un gran exèrcit aliat; i el seu desembarcament a Portugal (que pocs mesos abans havia gravitat de l’aliança borbònica a l’austriacista), es consideraria l’inici i expansió d’aquest conflicte bèl·lic per la península Ibèrica.
La Guerra de Successió hispànica havia esclatat vuit mesos després de la mort de Carles II, el darrer Habsburg de Madrid. El 9 de juliol de 1701 s’havia lliurat la Batalla de Carpi (llavors ducat independent de Mòdena) que es consideraria el tret de sortida d’aquell conflicte. En aquella batalla inicial es van enfrontar l’exèrcit austríac, format per 30.000 efectius i dirigit per Eugeni de Savoia; i l’exèrcit francoespanyol borbònic, integrat per 25.000 homes i dirigit per Nicolas Catinat. Aquella primera batalla es va saldar amb una estrepitosa derrota francoespanyola, que va perdre tota la seva influència al nord de la península italiana.
Tot seguit, el front principal de la guerra es desplaçaria a la frontera entre els Països Baixos neerlandesos i els hispànics, i durant els següents tres anys (1701-1704), el comandant britànic Marlborough derrotaria repetidament els francoespanyols. El canvi de posició de Portugal (1703), conduiria el gruix del conflicte cap a la península Ibèrica i després de diverses hostilitats (saqueig aliat dels ports de Vigo i de Cadis; i presa de Gibraltar); es produiria el desembarcament aliat a Catalunya (juliol, 1705) i els camps de batalla quedarien emplaçats, majoritàriament, a la península Ibèrica i illes Balears, fins a la conclusió de la guerra (juliol, 1715).