Tal dia com avui de l’any 1812, fa 213 anys, dilluns, a les 17:15 hores de la vesprada i als passadissos de la Cambra dels Comuns —al Palau de Westminster, a Londres— el botiguer John Bellingham disparava diversos trets contra Spencer Perceval, líder del Partit Conservador —popularment anomenat “tory”— i primer ministre del govern britànic des del 1809. Aquell magnicidi, que va tenir un gran impacte en la societat britànica de l’època, es va produir en el context de la crisi que conduiria a l’esclat de la Guerra anglo-americana (18 de juny de 1812), un conflicte que enfrontaria el Regne Unit amb els Estats Units (1812-1815).
Aquella guerra es va covar durant la fase central de les anomenades Guerres Napoleòniques (1803-1815). Durant aquell conflicte, el govern dels Estats Units —dirigit per una classe política formada per veterans de la Guerra de la Independència (1775-1783)— es va alinear amb la França bonapartista. I els torys britànics, quan van assolir el poder, van decretar un bloqueig naval als Estats Units que tindria conseqüències molt negatives tant per a l’economia nord-americana com per a la britànica (les fàbriques tèxtils britàniques es proveïen de matèria primera —cotó, llana— procedent de les regions del sud dels Estats Units).
Malgrat la impopularitat del bloqueig, el premier Spencer Perceval el va mantenir tossudament amb el doble objectiu d’aïllar la França bonapartista i provocar l’ensorrament de l’economia nord-americana; i amb el propòsit final de recuperar el domini sobre les antigues Tretze Colònies. En aquell escenari crític, el botiguer John Bellingham, de Liverpool, arruïnat per les polítiques del partit de Perceval es va dirigir a Londres i va assassinar qui la societat britànica considerava el principal responsable d’aquella situació. Bellingham seria detingut, jutjat i condemnat a mort i executat el dilluns següent 18 de maig. El dia de l’execució i al voltant de la presó es va concentrar un gran moviment social anomenat “Rescat de Bellingham".