Tal dia com avui de l’any 1783, fa 240 anys, a Caracas (llavors governació espanyola de Tierra Firme) naixia Pedro Gual Escandón, que en el decurs de la seva vida seria el primer diplomàtic d’un estat independent sorgit de l’antiga Amèrica colonial hispànica i, posteriorment, seria tres cops president de la República de Veneçuela. Gual era net de Mateu Gual i Pueyo, que en algunes informacions apareix com a natural d’Osca (Aragó) o de Vitòria (País Basc), però que en la majoria de les investigacions genealògiques figura que era originari de Palma i era membre d’una família mallorquina de llarga tradició militar que havien combatut al bàndol borbònic durant la Guerra de Successió hispànica. També el lloc de naixement de Pedro és, encara, objecte de discussió entre Caracas i Cúpira.

L’avi Gual va arribar a Caracas el 1744 com a oficial de l’exèrcit colonial espanyol, però de seguida es va establir a Puerto Cabello com a comerciant, una ciutat situada a la costa est de Tierra Firme amb una important colònia mercantil mallorquina, com la família Salom, d’on sortiria Bartomeu Salom (1780-1863) llibertador del port de Callao, l’última fortalesa espanyola a Sud-amèrica, i heroi nacional del Perú. Mateu Gual va tenir diversos fills i diversos nets. Alguns van seguir la tradició militar familiar, però Pedro ja no va tenir cap relació professional amb l’exèrcit espanyol. Va ser advocat, periodista i diplomàtic (el 1812 va viatjar als Estats Units i va aconseguir que el govern nord-americà donés suport a la causa independentista veneçolana).

Entre 1812 i 1820 va treballar incansablement per assolir l’objectiu de la independència. I la seva lluita es va projectar més enllà de les fronteres de Veneçuela. El 1817 va formar un trident amb el general britànic d’origen escocès Gregor McGregor i amb el corsari francès Louis-Michel Aury, i van envair l’illa d’Amèlia (a la costa est de Nord-amèrica), on va redactar la Constitució de l’efímera República de Florida, que en aquell moment encara formava part de l’Imperi espanyol. Posteriorment, va ser president de la República de Veneçuela en tres ocasions, però la societat de la seva època no li va reconèixer el seu compromís polític i acabaria morint exiliat i en la més absoluta misèria a Guayaquil (República d’Equador) el 1862.